Els refranys en temps del coronavirus

El passat 29 d’abril de 2020, a la contraportada del Telenotícies vespre de TV3, Jaume Recasens i Bel va preparar una notícia sobre paremiologia, titulada “Noves dites populars arran del coronavirus”.

Es remuntava a Joan Amades i al Costumari català per cercar-hi dites sobre malalties i pandèmies. Així, tot comença al març, quan es dispara el brot a casa nostra, per recordar la dita: Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot. I espigolant, espigolant ens recorda altres dites, com ara El mal ve volant i se’n va a peu coix o Llarga malaltia, curta mort. Però no troba dites sobre grip, virus o el nou coronavirus, perquè són termes científics i molt recents. En aquest punt, va demanar assessorament a un dels coordinadors del projecte de Els refranys més usuals de la llengua catalana, Víctor Pàmies, que té una curta participació amb un vídeo gravat des del confinament del seu despatx. Diu:

“Encara que pandèmia i epidèmia rimin tan bé amb parèmia, el repertori del refranyer popular és tancat i és un recurs que la llengua ja no necessita ni utilitza per a incorporar nova fraseologia. Penseu si sabeu refranys que parlin de rentadores, de microones, d’autobusos, de la televisió... Oi que no? Altra cosa són les frases fetes i les comparacions, una part molt activa de la llengua que, potser, en un futur no gaire llunyà, podria incorporar expressions com ara Ser més llarg que el confinament del coronavirus o Malparit com el Covid. I és clar que hi ha recomanacions del refranyer que mai no passen de moda, com quan diu que Val més prevenir que guarir o El temps és un gran metge. En fi, que com diuen a les Illes: Els uns patim, els altres petam, i tots petem. Algun dia.”

Toni Cruanyes donava pas a la notícia fent esment de dos refranys estrafets o inventats: A l’abril, virus mil o Preu per preu, mascaretes grosses.

L’enginy de la gent fa que sempre es cerqui jugar amb les paraules, amb les expressions. No hi ha parèmies o refranys sobre el coronavirus ni les pandèmies, però la gent juga i adapta antics refranys a les noves situacions. Si entrem a Twitter i cerquem “refranys i coronavirus” en podem anar trobant uns quants. Per exemple: 

• -En boca tancada no hi entren virus.
• -Quan el coronavirus fa acte de presència / ves-te posant en mans de la ciència.

I la notícia torna al refranyer català: A mal que no té remei, el millor és tenir-hi seny. I aquí fa un joc de paraules entre confinat i confitat i conviden Màrius Serra perquè ens parli dels mots paronomàsics, aquells que es diferencien només d’un sol fonema.

Acaba la notícia amb un cant als bons presagis del futur, ens torna a recordar algunes dites que també trobem recollides al Costumari català de Joan Amades, com ara: Una recaiguda és pitjor que una caiguda i Pitjor és la recaiguda que la caiguda.

Per Sant Jordi, no només espiga l'ordi

Il·lustració de Joan Turu

En èpoques reculades, el refranyer aconsellava a tothom qui tingués monedes enterrades en algun racó de casa que tal dia com avui les tragués a airejar: Per Sant Jordi s’han de treure les unces al sol, i el que no les trau és perquè no n’hau (‘en té’). Però què hi farem, pobres de nosaltres, si d’on no n’hi ha, no en pot rajar (ni se’n pot desenterrar...)!? El temps se’n va i s’envola i, si l’esperança és l’últim que es perd, avui ens haurem de consolar desenterrant la cartilla de sota el matalàs, acomboiant-la al bell mig de la balconada, i esperant que els números s’airegin i... s’inflin!

Però no pensem només en diners (aquest maleït llegum que mai no embafa), ja que de tots és ben sabut: Per Sant Jordi, roses; i, si és ben cert que La rosa, per ser rosa, ja és prou hermosa i que A la rosa, l’amor s’hi posa, encara millor per Sant Jordi, tot aprofitant que La rosa d’abril en val mil.

Diguem-ho tot: No hi ha roses sense espines; ara bé, per Sant Jordi, tampoc no hi ha roses sense llibres. I encara rai que la beneïda impremta, o pantalla, ens els fa de bon llegir, perquè, quan s’escrivia a mà: Llibre de metge i d’advocat, ni el diable en treu l’entrellat (un martiri que avui en dia es limita a les indesxifrables receptes i escriptures...). Tornant, doncs, al saludable vici de la lectura, Qui savi es vulgui dir molts llibres ha de llegir, perquè Qui només llegeix un llibre no sap més que una cançó.

En darrer lloc, no ens estarem d’apuntar que, més enllà dels llibres anomenats “mediàtics”, que són flor d’un dia (concretament, del de Sant Jordi), també disposeu dels clàssics, aquells jaios venerables que mai no acaben de fer la fi del cagaelàstics, ben conscients que Llibres i vins, els vells són els més fins.

Cadascú a casa seva (i Déu a la de tots)

Si, després d’una poc falaguera setmana i escaig de confinament, ja intuïu una irrefrenable tendència a capbussar-vos febrilment en les memòries de la beata Ana Catalina Emmerick per cercar-hi conhort espiritual, us recomanem que, abans de recórrer a mesures extremes, consulteu religiosament els no en va anomenats “evangelis petits”, és a dir, els refranys.

En una revisió sumària dels que inclouen el mot casa, els vaticinis que hi clamen esdevenen més reveladors que els de Nostradamus o els dels, segons sembla, sempre profètics Simpson. Així doncs, el refranyer pronostica que Qui és a casa no es mulla, o, si ho voleu més clar i català, A qui està a casa, no li passa res de mal; per tant, Fora de casa, no hi estiguis massa, perquè justament Qui et vol mal de casa et treu. Això sí, un cop dins de la dolça llar, Porta tancada, casa assegurada, i és que Si tens la porta tancada, tindràs la testa guardada. Ja és ben cert, doncs, que Qui vulgui estar tan bé com a casa, que no es mogui de casa, per tal com Enlloc no s’està millor que a casa i, comptat i debatut, La casa és la glòria (amén!).

Déu no ho vulgui, però, si, per desgràcia, us aguaiten pensaments obscurs i acabeu sent del parer que De la casa dels altres, tothom en canta victòria, no us deixeu vèncer per la temptació i repetiu-vos aquests dos mantres: A casa estem i fem el que volem i Casa, la mia, per pobra que sia. Finalment, com a remei per a l’inevitable fred de peus que us provoquen aquells estarrufats veïns amb segona residència, perdoneu-los, que no saben el que fan, perquè Dues cases, dues plagues.

Amics, si heu après bé la lliçó, no dubtem que llegireu amb un franc somriure aquesta darrera jaculatòria: Qui pot estar a casa amb salut i llibertat és ric i no ho sap.

'Mundo, inmundo'. Refranys castellans en dos mots

En el darrer número de la revista digital Paremia, corresponent a l’any 2019, hi ha aparegut l’article intitulat “Mundo, inmundo.Aproximación a los refranes mínimos en español”, obra de Joan Fontana, un dels quatre coordinadors de l’estudi Els refranys més usuals de la llengua catalana. 

Les quatre darreres pàgines de l’esmentat treball ofereixen un llistat amb 89 refranys en castellà constituïts per dos únics elements; un tipus de parèmies per a les quals Fontana ha proposat la denominació de refranys mínims. S’hi troben perles com ara la que dona títol a l’article, Mundo, inmundo, o d’altres que, igualment, no precisen cap mena d’aclariment: Sociedad, suciedad; Jurador, impostor, o Soledad, tranquilidad.

Si ens permeteu la pregunta, com definiríeu aquell espècimen humà que farceix de promeses la seva interminable xerrameca, però que, a l’hora de la veritat, no en compleix cap ni una? Molt fàcil, i en només dos mots: Lengüilargo, manicorto. 

Rei Zentolo Piaches - Camiseta

Així mateix, el corpus de refranys mínims en castellà inclou el graciós Tarde piache (és a dir, Quan era mort Pasqual, li portaven l’orinal), exclamació atribuïda a un biscaí quan s’adonà que dins l’ou que goludament xuclava hi piulava aterrit un tendre pollet.

D’altra banda, el fet que 18 dels 89 refranys mínims tinguin relació amb l’àmbit meteorològic ha propiciat que Fernando Llorente (AEMET, Agencia Estatal de Meteorología) hagi redactat l’article “¡Reto! Defineel tiempo de cada mes en dos palabras: Febrero, veletero”, en què apunta el sentit de parèmies com ara Febrero, traicionero; Junio, brillante, o Tortosa, ventosa; refrany curiosament idèntic tant en català com en castellà.

Crònica de la presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l'Espai VilaWeb

Fotografia de Lluc Pàmies Milian

El passat dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 h, va tenir lloc la presentació davant d’una cinquantena de persones de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai Vilaweb. Jordi Badia, cap d’estil de VilaWeb, va exercir d’amfitrió per obrir i tancar l’acte, i van parlar també Pere Orga, informàtic de Softcatalà i Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia i un dels quatre coordinadors de l’enquesta Els refranys més usuals de la llengua catalana.

Podeu veure el vídeo de l’acte sencer en aquest enllaç.

La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és una eina en línia, desenvolupada per Pere Orga, informàtic de Softcatalà, que dona accés obert a la consulta del banc de dades fraseològic de Víctor Pàmies, gestor i mantenidor del fons paremiològic. En aquests moments ja es poden consultar 160.000 fitxes corresponents a més de 10.000 unitats fraseològiques (al programa li diuen paremiotipus, neologisme creat al si del projecte ParemioRom) diferents, després de la darrera actualització. L’entorn és responsiu i s’hi pot accedir des de qualsevol dispositiu connectat a internet (mòbil, tauleta o PC).

El programa s’allotja als servidors de Softcatalà, es presenta sota una llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional i es redirigeix a un subdomini del web sobre paremiologia catalana de Víctor Pàmies.

Durant l’acte de presentació es van poder mostrar les funcionalitats del programa informàtic, molt còmode i ràpid de consultar des del mòbil, quines opcions de cerca i en quins camps es pot filtrar la informació i quin tipus de fonts s’hi poden trobar documentades. Bàsicament és un recull de fonts orals, en paper i digitals.

Fotografia de Lluc Pàmies Milian

Víctor Pàmies va explicar que, com que és una feina inacabable i inabastable, ha hagut de prioritzar quines fonts hi incorporava. Així, hi ha anat abocant els primers repertoris coneguts amb fraseologia catalana, obres antigues, desconegudes i poc accessibles al públic en general, i també aquelles obres que per la seva singularitat aporten detalls de qualitat al recull, ja sigui perquè són reculls d’una àrea local molt restringida i delimitada (parlars concrets com ara de l’Empordà, dels Pallars, de la Catalunya del Nord), ja sigui perquè permeten oferir un ventall dialectològic polièdric, amb buidatge d’obres de les Illes, de l’Alguer, del País Valencià, de les comarques de Lleida, etc. Per tant, aspira a la màxima compleció possible, però tenint sempre en compte que és preferible la qualitat a la quantitat.

Al final de l’acte, hi va haver temps perquè els assistents poguessin formular aquelles preguntes que els van semblar oportunes de fer, com per exemple si hi havia alguna eina semblant (en obert) en altres llengües, si es podia introduir algun tipus de filtre “parental” per fer més mengívola la informació a infants o nous parlants de la llengua, també per destacar que tota aquesta informació estigui disponible en obert i a l’accés de qualsevol que la vulgui fer servir...

Víctor Pàmies i Pere Orga van agrair l’assistència de totes les persones que es van desplaçar fins a VilaWeb per fer-los costat en la presentació i van aprofitar per anunciar que volen treballar en el desenvolupament d’una altra eina, més encarada a traductors, que permeti consultar equivalents idiomàtics de les parèmies catalanes.

Sobre les millores de la Paremiologia catalana comparada digital, a banda de seguir incorporant noves fonts, es vol fer una classificació temàtica de les parèmies recollides, i també oferir la possibilitat de consultar-les a través de les festivitats del calendari, un mapa de toponímia o els mots claus de cada unitat fraseològica.

Presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l'Espai VilaWeb

El dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 hores, es farà l’acte de presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai VilaWeb. És un projecte del lingüista i paremiòleg vallromaní Víctor Pàmies i Riudor, desenvolupat per Pere Orga, informàtic de Softcatalà. Ambdós intervindran en l’acte, amb Jordi Badia, cap d’estil de Vilaweb, com a amfitrió.

Víctor Pàmies, a més, és un dels quatre coordinadors de l'estudi d'Els refranys més usuals de la llengua catalana.

La PCCD és una eina que dona accés a la cerca i consulta d'un gran ventall de fonts fraseològiques escrites, orals i digitals sobre parèmies en general (locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, etc.). L’eina és responsiva: s’adapta a qualsevol aparell connectat a internet (mòbil, tauleta o PC) i permet fer una cerca en més de 150.000 fitxes corresponents a vora 10.000 paremiotipus diferents, amb diferenciació de les variants de cada dita i amb una citació exhaustiva i rigorosa de les fonts consultades i buidades (més d’un miler actualment).

El programa permet consultar la base de dades personal que Víctor Pàmies ha anat bastint en els darrers 25 anys: més de 650.000 registres en l’actualitat. Una de les feines principals ha estat determinar un paremiotipus de base per a cada un dels registres bolcats a la PCCD. Entenem com a paremiotipus la parèmia que s’ha determinat com a principal de totes les variants recollides.

Partint d’aquesta agrupació en paremiotipus, veiem que les més populars ara mateix són:

• Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, amb 584 recurrències i 96 variants formals
• Cel rogent, pluja o vent, amb 483 recurrències i 159 variants, i
• Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot, amb 471 recurrències i 252 variants.

El desenvolupament de l'eina l'ha fet Pere Orga, informàtic de Softcatalà (i també desenvolupador de l’eina de consulta del Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF), de M. Teresa Espinal); Softcatalà hostatja el programa en els seus servidors, i el responsable del contingut i el manteniment de la part fraseològica és Víctor Pàmies i Riudor. S'ofereix sota llicència de Creative Commons d'atribució no comercial, compartir igual.

Ara mateix el projecte ja és totalment operatiu i consultable, tot i que el seu desplegament està plantejat en diverses fases, que consistiran en la constant ampliació i actualització del cabal fraseològic, el detall de totes les fonts consultades i buidades, un camp temàtic i mot clau per fer-ne una classificació per temes i, en una altra eina a banda, la incorporació d’equivalents idiomàtics del que serà un refranyer multilingüístic.