El millor predicador és fra Exemple

Bas relief of Atropos.
Tret de la Wikipedia en anglès, s.v. Moirai

 

En el número 30 de la revista Paremia, corresponent a l’any 2020, s’hi ha publicat l’article “San Dunà l’è mort. De frailes y santos en los moirónimos romances”, obra de Joan Fontana, un dels quatre coordinadors de l’estudi Els refranys més usuals de la llengua catalana. 

Aquesta contribució, que va merèixer el primer Premi PAREFRAS d’investigació en fraseologia i paremiologia Wolfgang Mieder (2020), parteix de la sempre temuda Moira, deessa del destí a la mitologia grega (habitualment representada en companyia de les seves dues germanes), la qual s’encarrega de teixir i, ai las!, escapçar el nostre fil vital. 

La denominació moirònim, doncs, correspondria a aquell nom propi de persona (antropònim) o de lloc (topònim), real o inventat, que, en el marc d’un refrany, i amb la possible presència d’un altre o més moirònims, en determina el sentit moralitzant. Per entendre’ns, si diem “El treball d’en Josep és buscar caps de setmana”, la formulació, merament enunciativa, manca de tota gràcia; ara bé, i si hi bescanviem el nom propi? Provem-ho: El treball d’en Galvana és buscar caps de setmana. Vet aquí com l’anterior enunciat se’ns transforma sobtadament en un refrany amb tots els ets i uts gràcies a un nou personatge, en Galvana, moirònim que, evidentment, ens remet a “peresa, mandra”. 

D’altra banda, val la pena aclarir que l’abundància de moirònims en el món romànic va aconsellar centrar l’article en quaranta exemples pouats de l’àmbit eclesiàstic i, més concretament, a propòsit de frares i sants. Entre els esmentats exemples, espigolats en deu varietats lingüístiques de la Romània, s’hi oferien els tres següents refranys catalans: 

• Tothom és fra Daça, ningú és fra Jas: “Daça” equival a ‘dóna’m’ i “Jas” a ‘té, pren’; altrament dit, tots estem d’allò més ben disposats a rebre, però no pas a donar. 
• El millor predicador és fra Exemple: en la mesura del possible, cal donar exemple amb els nostres actes. 
• Sant Donet es va morir de mal de barres: “Donet” es relaciona amb el verb “donar”, i, a vegades, de tant exercir (A san Donato fagli sempre buon viso [A Sant Donat, fes-li sempre bona cara], en italià), resulta que San Dunà l’è mort [Sant Donat és mort], com pontifica el refrany piemontès que acomboia el títol de l’article.