dimecres, 25 de març del 2020

Cadascú a casa seva (i Déu a la de tots)

Si, després d’una poc falaguera setmana i escaig de confinament, ja intuïu una irrefrenable tendència a capbussar-vos febrilment en les memòries de la beata Ana Catalina Emmerick per cercar-hi conhort espiritual, us recomanem que, abans de recórrer a mesures extremes, consulteu religiosament els no en va anomenats “evangelis petits”, és a dir, els refranys.

En una revisió sumària dels que inclouen el mot casa, els vaticinis que hi clamen esdevenen més reveladors que els de Nostradamus o els dels, segons sembla, sempre profètics Simpson. Així doncs, el refranyer pronostica que Qui és a casa no es mulla, o, si ho voleu més clar i català, A qui està a casa, no li passa res de mal; per tant, Fora de casa, no hi estiguis massa, perquè justament Qui et vol mal de casa et treu. Això sí, un cop dins de la dolça llar, Porta tancada, casa assegurada, i és que Si tens la porta tancada, tindràs la testa guardada. Ja és ben cert, doncs, que Qui vulgui estar tan bé com a casa, que no es mogui de casa, per tal com Enlloc no s’està millor que a casa i, comptat i debatut, La casa és la glòria (amén!).

Déu no ho vulgui, però, si, per desgràcia, us aguaiten pensaments obscurs i acabeu sent del parer que De la casa dels altres, tothom en canta victòria, no us deixeu vèncer per la temptació i repetiu-vos aquests dos mantres: A casa estem i fem el que volem i Casa, la mia, per pobra que sia. Finalment, com a remei per a l’inevitable fred de peus que us provoquen aquells estarrufats veïns amb segona residència, perdoneu-los, que no saben el que fan, perquè Dues cases, dues plagues.

Amics, si heu après bé la lliçó, no dubtem que llegireu amb un franc somriure aquesta darrera jaculatòria: Qui pot estar a casa amb salut i llibertat és ric i no ho sap.

dimarts, 10 de març del 2020

'Mundo, inmundo'. Refranys castellans en dos mots


En el darrer número de la revista digital Paremia, corresponent a l’any 2019, hi ha aparegut l’article intitulat “Mundo, inmundo.Aproximación a los refranes mínimos en español”, obra de Joan Fontana, un dels quatre coordinadors de l’estudi Els refranys més usuals de la llengua catalana
Les quatre darreres pàgines de l’esmentat treball ofereixen un llistat amb 89 refranys en castellà constituïts per dos únics elements; un tipus de parèmies per a les quals Fontana ha proposat la denominació de refranys mínims. S’hi troben perles com ara la que dona títol a l’article, Mundo, inmundo, o d’altres que, igualment, no precisen cap mena d’aclariment: Sociedad, suciedad; Jurador, impostor, o Soledad, tranquilidad.

Si ens permeteu la pregunta, com definiríeu aquell espècimen humà que farceix de promeses la seva interminable xerrameca, però que, a l’hora de la veritat, no en compleix cap ni una? Molt fàcil, i en només dos mots: Lengüilargo, manicorto
Rei Zentolo Piaches - Camiseta

Així mateix, el corpus de refranys mínims en castellà inclou el graciós Tarde piache (és a dir, Quan era mort Pasqual, li portaven l’orinal), exclamació atribuïda a un biscaí quan s’adonà que dins l’ou que goludament xuclava hi piulava aterrit un tendre pollet.
D’altra banda, el fet que 18 dels 89 refranys mínims tinguin relació amb l’àmbit meteorològic ha propiciat que Fernando Llorente (AEMET, Agencia Estatal de Meteorología) hagi redactat l’article “¡Reto! Defineel tiempo de cada mes en dos palabras: Febrero, veletero”, en què apunta el sentit de parèmies com ara Febrero, traicionero; Junio, brillante, o Tortosa, ventosa; refrany curiosament idèntic tant en català com en castellà.