El ‘refranyer valencià’ de Miguel Cervera Sanz

Una de les darreres novetats bibliogràfiques sobre paremiologia és el Refranyer valencià, de Miguel Cervera Sanz, publicat el 2018 per l’Editorial Sargantana, de València.

Al 2017, l’autor va fer una autoedició, amb el subtítol “Saviesa popular dels nostres avantpassats”, com es pot veure en dues notícies sobre presentacions del llibre a principis de l’any 2018. Davant la bona acollida que va tenir el llibre, s’hi va interessar Editorial Sargantana, que en va fer aquesta segona edició de la qual ara ens fem ressò.


     Fitxa bibliogràfica 
       Títol: Refranyer valencià
       Autor: Miguel Cervera Sanz
       Any: 2018
       Editorial: Sargantana (València)
       ISBN: 978-84-16900-97-8
       Pàgines: 195
       PVP: 14,90 €

Sobre l’autor, Miguel Cervera Sanz, a la contraportada hi ha una breu ressenya biogràfica, que ens detalla que va néixer a Alfarb, a la Ribera Alta, al 1942. Mestre i llicenciat en dret, que va exercir, bàsicament, com a funcionari en diferents ministeris, per a ser, finalment, transferit a la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat Valenciana, on es va jubilar al 2007.

M'agradaria destacar, del pròleg de Josep Lozano, el vessant de saviesa popular atorgat als refranys, entesos com una manifestació procedent del poble. Diu que “els refranys [...] han estat una mena de discret refugi o reserva de la llengua, de la seua expressió, de la seua manera de dir el món, de la nostra saviesa popular”.

De la contracoberta podem extreure els continguts i classificació de les parèmies que recull aquest refranyer: «Recopilació de 1.200 refranys i més de 300 dites, distribuïts en 10 blocs temàtics. 
1. El llaurador i la terra 
2. Aire i vent 
3. El temps 
4. Calendari i santoral 
5. Salut, consells, malalties i remeis 
6. Amistats i relacions personals 
7. Advertències, consells i reflexions 
8. Constatacions i evidències 
9. Amor, matrimoni i família 
10. Dites»

Notícia d’una de les 22 presentacions per pobles de la Ribera que Miguel Cervera va fer de la primera edició del refranyer

Pel que fa als continguts del llibre, l’autor, a la introducció, hi fa aparèixer el terme *refranyisme, del qual diu que és un sistema de vida, basat en la realitat des de l’experiència dels nostres avantpassats. I ho rebla amb el refrany: “Qui a l’experiència s’aboca, no s’equivoca”. Destaca que l’experiència és l’aplicació pràctica del sentit comú, que es transmet a través dels refranys pel boca-orella, amb la memorització d’aquestes peces de saviesa generació rere generació.

Introdueix cada apartat amb un breu repàs històric i, d’entre tots els refranys que selecciona, n’hi ha un bon grapat ben propis de la Ribera. Entre els quals podem destacar: “Gent de ribera, gent faenera” (de l’apartat El llaurador i la terra); “Vent d’Aragó, aigua al balcó” (Aire i vent); “Quan la Colaita s’emboira i la Murta fa capell, llaurador, ves-te’n a casa, pica espart i fes cordell” (El temps); “Març valencià: faller, musicaler i mascleter pertot arreu”, “Per la Mare de Déu del Puig, a les huit i mitja el sol fuig” (Calendari i santoral); “No hi ha millor medicina que la ceba, l’all i la llima” (Salut, consells, malalties i remeis); “Amics perdent, a fer la mà” (Amistats i relacions personals); “El refranyer, ben aplicat, és felicitat” (Advertències, consells i reflexions); “Home sense faena, passa molta pena” (Constatacions i evidències); “Cada perolet, té la seua tapadoreta, i el que no, un testet” (Amor, matrimoni i família). És en l'apartat final de dites on trobem més referències a pobles valencians: “Burro d’Alfarb i gos de Carlet, no faces tracte que quedaràs net”, “De Carcaixent i dolces”, “A Benicull, qui no sembra no cull”, “Això està allà en els collons de Montgó”, etc.

Ens trobem, doncs, davant d’un refranyer, fruit de la perseverança d’una persona de la Ribera, que els recopila de viva veu a través del País Valencià i que, posteriorment, en fa la feina de classificació per temes. Una feina de 10 anys copsada en gairebé 200 pàgines i vora 1.500 refranys i dites. I el llibre acaba bé, no pas com el ball de Torrent, que acabà a garrotades.