dijous, 25 de gener del 2018

Com més serem, més... pagarem


Any nou, article nou; res millor, doncs, que encetar aquest 2018 amb bon peu i amb el número 18 de la prestigiosa revista científica, també disponible en línia, Cadernos de Fraseoloxía Galega, que acaba de veure la llum. Entre les sempre interessants propostes del sumari, ens fa especial gràcia esmentar l’article que signen dos membres del nostre projecte, Xus Ugarte i Joan Fontana; es tracta del treball intitulat «Mentres máis somos... Apuntamentos paremiolóxicos co gallo dos cinco refráns máis votados na enquisa “Els refranys més usuals de la llengua catalana”».

A partir dels cinc refranys més votats en la nostra enquesta [(1) Més val sol que mal acompanyat; (2) Feta la llei, feta la trampa; (3) Hi ha més dies que llonganisses; (4) Com més serem, més riurem; i (5) Qui paga, mana], aquesta contribució intenta espigolar-ne equivalents en les diverses llengües romàniques, així com també en anglès. Tot i mostrar un especial èmfasi pel gallec, que, no endebades, és la llengua de redacció de l’article, s’hi esmenten refranys castellans, francesos, anglesos, italians, portuguesos, romanesos, occitans, friülans i asturians. 

A tall d’exemple, per al refrany Hi ha més dies que llonganisses, resulta curiós observar com el gallec, el portuguès, l’asturià, el castellà i l’italià mantenen l’al·lusió diesllonganisses, mentre que l’occità i el francès opten per remarcar el fet que hi ha més dies que no pas setmanes. Per la seva banda, el romanès, amb una imatge ben visual, ens indica que tots els dies no han cabut al sac; i, finalment, el friülà, sentencia filosòficament que hi ha més temps que no pas vida.

Pel que fa a Com més serem, més riurem, sorprèn que, per regla general, les llengües estudiades no ens n’ofereixin equivalències tan rialleres com la catalana i que es limitin a una asèptica glossa del tipus Cuántos más, mejor o Più siamo e meglio stiamo. Ara bé, quan es tracta de trobar equivalències per al refrany Qui paga, mana, la saviesa popular sobreïx d’idees, que podríem resumir en el refrany mínim (compost per dos únics mots) anglès Money talks. Queda, doncs, demostrat, un cop més, que Pagant sant Pere canta i sant Joan fa esclops.