dijous, 25 de gener de 2018

Com més serem, més... pagarem


Any nou, article nou; res millor, doncs, que encetar aquest 2018 amb bon peu i amb el número 18 de la prestigiosa revista científica, també disponible en línia, Cadernos de Fraseoloxía Galega, que acaba de veure la llum. Entre les sempre interessants propostes del sumari, ens fa especial gràcia esmentar l’article que signen dos membres del nostre projecte, Xus Ugarte i Joan Fontana; es tracta del treball intitulat «Mentres máis somos... Apuntamentos paremiolóxicos co gallo dos cinco refráns máis votados na enquisa “Els refranys més usuals de la llengua catalana”».

A partir dels cinc refranys més votats en la nostra enquesta [(1) Més val sol que mal acompanyat; (2) Feta la llei, feta la trampa; (3) Hi ha més dies que llonganisses; (4) Com més serem, més riurem; i (5) Qui paga, mana], aquesta contribució intenta espigolar-ne equivalents en les diverses llengües romàniques, així com també en anglès. Tot i mostrar un especial èmfasi pel gallec, que, no endebades, és la llengua de redacció de l’article, s’hi esmenten refranys castellans, francesos, anglesos, italians, portuguesos, romanesos, occitans, friülans i asturians. 

A tall d’exemple, per al refrany Hi ha més dies que llonganisses, resulta curiós observar com el gallec, el portuguès, l’asturià, el castellà i l’italià mantenen l’al·lusió diesllonganisses, mentre que l’occità i el francès opten per remarcar el fet que hi ha més dies que no pas setmanes. Per la seva banda, el romanès, amb una imatge ben visual, ens indica que tots els dies no han cabut al sac; i, finalment, el friülà, sentencia filosòficament que hi ha més temps que no pas vida.

Pel que fa a Com més serem, més riurem, sorprèn que, per regla general, les llengües estudiades no ens n’ofereixin equivalències tan rialleres com la catalana i que es limitin a una asèptica glossa del tipus Cuántos más, mejor o Più siamo e meglio stiamo. Ara bé, quan es tracta de trobar equivalències per al refrany Qui paga, mana, la saviesa popular sobreïx d’idees, que podríem resumir en el refrany mínim (compost per dos únics mots) anglès Money talks. Queda, doncs, demostrat, un cop més, que Pagant sant Pere canta i sant Joan fa esclops. 

dimecres, 22 de novembre de 2017

A refranys em convides!



El 7 de juliol de 2015, els quatre coordinadors del projecte Els refranys més usuals de la llengua catalana ens vam traslladar a València per participar en el 17è Col·loqui de l’AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), del qual vam donar notícia en aquest blog el 14 de juliol de 2015: Pels que hem sigut, bé prou que hem rigut.

Aquella contribució, “A refranys em convides! Gènesi,desenvolupament i primers resultats de l’enquesta digital «Els refranys mésusuals de la llengua catalana»”, acaba de veure la llum, dins de la publicació digital de les Actes del 17è Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: (Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015), a cura de Manuel Pérez Saldanya i Rafael Roca i Ricart.

En aquest article s’explica com es va arribar a confegir l’enquesta, les dificultats ensopegades durant el procés de difusió i recopilació de resultats, i, com a colofó, s’hi adjunta Un petit tast estadístic, que inclou el lloc de naixement i residència dels enquestats, així com els refranys més votats, tant a nivell global com de Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears (informacions que, amb menor detall, havíem anat presentant en aquest mateix blog).



dilluns, 30 d’octubre de 2017

Cent cinquanta-cinc


Fa unes setmanes, 155 ens remetia a cabòries d’allò més diverses: el número de casa on residia (per a pega nostra encara amb els pares...) el primer amor jovenívol; els gols que un davanter toia de regional anhelava marcar al llarg de la seva vida esportiva; els euros que un cambrer somniava rascar en propines durant el cap de setmana per, així, demostrar que, l’agost, no només el feia l’amo d’aquell ombrívol pub de Coma-ruga... En fi, tants caps, tants barrets, i cadascú per allà on l’enfilava. Ara bé, si, a dia d’avui, un psicòleg ens plantés a frec d’ulls una quartilla amb un 155 rodanxó al mig, i ens preguntés què ens suggereix, no hi ha dubte que tots coixejaríem del mateix peu.  

L’actual omnipresència del número 155 ens ha esperonat a esbrinar quin era el refrany que, en la nostra enquesta, s’havia classificat precisament en aquesta posició; i cal reconèixer que la descoberta no manca de certa justícia poètica: Gat escaldat de l’aigua tèbia fuig (o amb aigua tèbia en té prou); un refrany que va rebre 1084 vots i que, segons algunes variants recollides, ens indica que el felí escaldofat (adjectiu documentat a l’Empordà) a vegades fuig fins i tot de l’aigua freda, i, en cas que s’hagi escaldat amb llet, veu la vaca i fuig, perquè, pobret, poques metzines el maten.

Ho sap tothom i és profecia: els cats posseeixen una paciència gairebé infinita; sobretot si la pell encara els cou de la recent escaldada. Contemplen el toll immens que, un dia o altre, haurien de travessar, i no gosen enfonsar-hi la urpeta. Ara com ara, esperen dignament asseguts, amb la cua enroscada davant les potes, i segueixen encuriosits el destí d’aquelles pedres que algú llança des de l’altra banda del toll; pedres que es deixaten en cercles d’aigua i que, amb l’indòmit desig d’abastar-ho tot, s’acaben esvanint en el no-res. 



dijous, 20 de juliol de 2017

"Despacito" i bona lletra


Un any més els coordinadors del projecte Els refranys més usuals de la llengua catalana hem realitzat una profitosa estada al caliu humà i paisatgístic de la Puebla de Arenoso (l’Alt Millars, Castelló), tot beneficiant-nos de la sempre magnífica acollida a l’hotel restaurant L’Abadia, el qual fa bo l’antic eslògan turístic Salud y reposo en Puebla de Arenoso.
Gràcies a l’abundós material recopilat, el projecte segueix més viu que mai i estem ben cofois d’haver complert els nostres compromisos, amb la publicació digital, i, posteriorment, en paper (perquè l’editorial Llibres de l’Índex s’hi va mostrar interessada), dels refranys que constituïen l’enquesta. Ara mateix, ens trobem en ple procés d’explotació i anàlisi del corpus obtingut, la qual cosa ja ens ha permès publicar un seguit d’articles científics com us hem anat fent esment en anteriors entrades. Ara bé, com que aquest tipus de contribucions acadèmiques no sempre es troben a l’abast de tothom, hem posat fil a l’agulla per publicar, en un termini raonable, una obra de caire més divulgatiu que resulti una lectura amena per a tot tipus de públic. D’altra banda, per acabar-vos de posar la mel als llavis, sapigueu que aquest volum comptarà amb il·lustracions del nostre sofert amic Jordi Beltrán.
A mesura que n’anem perfilant detalls, us en mantindrem degudament informats.

dimarts, 9 de maig de 2017

Trobada d’autors locals i comarcals del Vallès Oriental


El passat 22 d’abril, vigília de Sant Jordi, com cada any, es va celebrar, a la Plaça de la Porxada de Granollers, la Trobada d’autors locals i comarcals del Vallès Oriental.

Víctor Pàmies, vallromanès d’adopció, hi va ser convidat com a autor (juntament amb Joan Fontana, José Enrique Gargallo i Xus Ugarte) del llibre Els refranys més usuals de la llengua catalana, amb il·lustracions de Jordi Beltran i publicat per Edicions de l’Índex al setembre de 2016.

A la trobada, hi van participar més d’una quarantena d’autors locals, de diversos àmbits i la Llibreria la Gralla va oferir un estand específic per a aquestes obres d’autors de la comarca, a la mateixa Porxada, durant tot el cap de setmana de Sant Jordi.

Durant el matí, Marina Martori entrevistava els diversos autors que es van acostar a la Porxada per a parlar de la seva obra amb els possibles lectors i també hi havia un entarimat de Vallès Oriental Televisió, per on anaven passant també aquests mateixos autors.

En una entrevista curta, de poc més de sis minuts (comença al minut 19.30), Víctor Pàmies va poder explicar d’on sorgeix la idea d’escriure Els refranys més usuals de la llengua catalana, una enquesta induïda a partir d’un refranyer temàtic de vora 500 refranys, quins van ser els refranys més valorats pels enquestats i alguna pregunta més sobre l’actualitat i la vitalitat dels refranys.

Us deixem amb l’enllaç al vídeo, perquè el pugueu escoltar, si us ve de gust.