dimecres, 11 de maig de 2016

El podi del País Valencià



Quins són els refranys més votats del País Valencià i de les Illes?

A l’entrada de juliol de 2015, us oferíem un primer tastet amb els 10 refranys guanyadors, o, més ben dit, els més votats pels 884 participants de l’enquesta.
Curiosament, no n'hi ha cap de coincident entre els tres primers del País València i els tres de les Illes, tot i que el número 2 valencià correspon a la tercera posició del rànquing general, i el número 1 balear és el quart de la llista general.
Us els presentem tot seguit, tenint en compte que les contribucions del País Valencià representen entre el 7-8% d’enquestes, mentre que les de les Illes Balears, entre el 5-6%.


El podi del País Valencià

1. A la taula i al llit, al primer crit 
L’enunciat d’aquest refrany és ben clar i transparent, sense un sentit amagat aparent. Ja ho expressa així el Diccionari català-valencià-balear a l’entrada “llit”: “vol dir que convé anar-hi tot seguit en cridar-nos a menjar o a dormir”.
Víctor Pàmies i Jordi Palou, a Els 100 refranys més populars (pàg. 24-25), ens diuen que és una parèmia molt estesa i popular, amb moltíssimes variants i acabaments. Així, la popularitat de la dita fa que, només recitant-ne la primera clàusula, se’n sobreentenguin i se n’endevinin els altres acabaments.

I si voleu més variants, el mateix Víctor Pàmies les dóna a http://vpamies.dites.cat/2010/10/top-ten-5-la-taula-i-al-llit-al-primer.html:

A la cuina i al llit al primer crit, o A la taula i al llit al primer crit. Al llit i a la taula, a la primera paraula, o A la taula i al llit, al primer crit; quan diguin a treballar, ja va! [...]

A aquesta incitació tan emprenedora no li podia mancar la seva antiparèmia o refrany contradictori a la segona part:

A la taula i al llit: al primer crit. Si és a treballar: deixeu-los cridar!, corroborada pels de Vinaròs, d’acord amb el DCVB: A la taula i al llit, al primer crit; i per a treballar, deixa cridar.

2. Hi ha més dies que llonganisses (número 3 del rànquing general!)
La interpretació també és diàfana per a una societat on molt pocs lligaven els gossos amb ídem i que fins no fa gaire es veia obligada a considerar les llonganisses (o llangonisses) com una delicatesse, els talls de les quals anaven ben comptats. I diem fins fa poc perquè amb la industrialització la menja s’ha diversificat i multiplicat tant que hom pot menjar-ne un símil per pocs diners i cada dia de l’any si es desitja (amb la consegüent alegria per al colesterol), sense haver d’esperar la matança del porc. Les “de debò”, però, sí que farien honor a la dita.

Amb aquesta frase es vol donar a entendre que sempre hi ha temps per fer alguna cosa, que no cal precipitar els esdeveniments ni atabalar-se amb presses.
Ara bé, potser és aquesta la interpretació més actualitzada, perquè d’altres de més antigues al·ludeixen a la necessitat d’estalviar el menjar en època de vaques magres. És a dir, convé tenir provisions al rebost perquè l’any és molt llarg
i la llangonissa, malgrat que fa pensar en alguna cosa llarga, de considerable longitud, és molt curta.

I a València alguns encara hi afegeixen: «i més setmanes que botifarres» (DCVB, s. v. llonganissa).



Tampoc no us estalvieu totes les referències que trobareu en aquest enllaç:


3. Tota pedra fa paret

Aquesta dita típica del País Valencià (i força menys emprada a altres llocs) ens alliçona sobre el fet que tot ajuda, que no hem d'infravalorar un petit esforç si va en el sentit que ens convé. També es diu Tota pedra fa marge o Tota brossa fa paret, perquè tot, per petit que sigui, ajuda. A més, és una de les 300 dites que faran història. Comproveu-ho!

La parèmia ens evoca De mica en mica s’omple la pica, que remet a la mateixa idea, tot i que, si filem prim, en aquesta darrera hi ha una invitació a la perseverança i a la constància; una recomanació a l’estalvi individual, però sense l’actitud proactiva i cooperativa d’unes mans que aixequen la paret.

dimecres, 4 de maig de 2016

Podi del Principat de Catalunya



Quan vam plantejar l’enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana, els coordinadors teníem clar que havíem d’obtenir dades que ens permetessin segmentar els resultats per edat, per sexe, per lloc de naixement, per lloc on es viu i a partir de les llengües materna i paterna dels enquestats.

Si de les 884 enquestes rebudes i validades dins el termini establert agafem només les que corresponen al Principat de Catalunya (720, si tenim en compte el lloc de naixement, i 741, si considerem el lloc on viuen actualment), podem oferir dades ajustades territorialment a aquest segment geogràfic de parlants.

Així, els 3 refranys més votats, en aquest cas, són:

-       Com més serem, més riurem
-       Hi ha més dies que llonganisses
-       Més val sol que mal acompanyat

Si comparem aquest rànquing amb el general, tot i compartir-hi l’essència, hi trobarem algunes divergències prou significatives, si tenim en compte que les enquestes del Principat de Catalunya representen el 82% del total —si ens fixem en l’origen dels enquestats— i un 85% —segons el lloc de residència.

Concretament al podi dels refranys més votats del Principat de Catalunya hi surten el 4t, el 3n i el 1r més votats del rànquing general, en aquest ordre invers. I hi desapareix Feta la llei, feta la trampa, que s’havia enlairat fins a la segona posició en el rànquing general.

I què en podem dir, d’aquestes parèmies?

Com més serem, més riurem

D’aquest refrany el Diccionari català-valencià-balear, d’Alcover-Moll (1926-62), comenta que es diu en convidar algú a afegir-se a una colla. Posteriorment ho recull amb les mateixes paraules Josep Pons Lluch al Refranyer menorquí (1950).

Els participants ens proposen variants com ara Quants..., amb canvis de temps (com se sol fer amb les frases fetes, que s’adapten a la situació i temps comunicatiu: Com més són, més riuen), cosa que ens dóna idea de com n’és, de popular, aquesta expressió. I malgrat no tenir un equivalent directe en castellà (alguns autors, com Josep Balbastre, proposen «Éramos pocos y parió la burra», sentit que recull posteriorment Anna Parés en els seus treballs lexicogràfics), alguns informants ens diuen que els sona castellà (com amb tants d’altres recollits en aquest estudi). Al Refranero multilingüe hi trobem també «Éramos pocos, y parió la abuela».

Hi ha més dies que llonganisses

Els participants ens proposen moltes variants (llangonisses o botifarres), saben versions més llargues de la dita: Hi ha més dies que llonganisses, més setmanes que botifarres i més anys que capellans; alguna variant com Haver-hi més dies que xirivies, i també hi ha algú a qui li sona castellà (com no podia ser d’una altra manera).

La dita es pot interpretar en el sentit que apunta J. V. Bastús a La sabiduría de las naciones: cal anar amb cura, que són molts els dies que s’han de passar i escassos els mitjans amb què es compta; però també, com apunta el DCVB, que hi ha molt de temps disponible o sobrer.
 
En català ja trobem aquesta dita documentada en Carles Ros, al 1736, i en la majoria de repertoris generals posteriors.

També la trobem en moltes altres llengües, com per exemple:

-           ES: Hay más días que longanizas
-           FR: Il y a plus de jours que de semaines
-           PT: Mais dias ay que lengoniças
-                      RO: N-ai intrat zilele în sac [‘No han entrat (= cabut) els dies al sac’]

Més val sol que mal acompanyat

Aquesta dita significa que és millor la solitud que una mala companyia. En les respostes de les enquestes, ens han proposat força variants i equivalents: introduïda per “val més” o “més val”; “Anar (o Estar) sol”;  A soles”; “Tot sol”; i a alguns participants els sonava castellà.

Ja en trobem esment al Tirant lo Blanc (I part, cap. CIX: «Si yo prench aquest per marit e si no me hix tal com yo volria, hauria ésser homeyera de la mia persona, que seria forçada de fer actes de gran desesperació perquè a mi és semblant que més val star sola que ab mala companyia»).

I apareix en la majoria de grans repertoris des del segle xix. Bulbena assenyala que és general de totes les nacions (el trobem en castellà, francès, italià, anglès, portuguès, etc.)

-           EN: Better be alone than is bad company
-           ES: Más vale solo que mal acompañado
-           FR: Il vaut mieux être seul que mal accompagné
-           IT: È meglio star solo che mal accompagnato
-           PT: Mais val sò, que mal acompanhado

divendres, 29 d’abril de 2016

Us voleu descarregar el refranyer temàtic dels refranys més usuals de la llengua catalana?

Llibre digital "Els refranys més usuals de la llengua catalana" (en format pdf) Durant la vigília i la Diada de Sant Jordi vam fer arribar a l’adreça de correu electrònic de contacte que ens van lliurar els participants en l’enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana un exemplar, en format digital (PDF), del refranyer temàtic que va servir de base per al treball i posterior estudi.

Ha estat una recompensa en exclusiva per a totes aquelles persones que, desinteressadament, van decidir col·laborar en l’estudi que preteníem dur a terme. I havíem adquirit el compromís de fer-ho així, encara que, per circumstàncies que no vénen al cas, la data de lliurament s’hagi dilatat en el temps, tant, com per a fer coincidir l’obsequi llibresc amb la Diada de les roses i els llibres.

El llibre ha estat possible gràcies a la col·laboració, també desinteressada, de Jordi Beltran, que ha il·lustrat la coberta del llibre, cada un dels quinze temes del refranyer i ens ha fet un cop de mà decisiu en la maquetació de l’original digital.

Així mateix, els coordinadors de l’enquesta dels refranys més usuals volem oferir en obert aquesta petita obra, que servirà de record de l’estudi efectuat, perquè ens sembla que oferir per a la posteritat una obra, encara que sigui en edició digital, pot ajudar a perpetuar aquest treball sobre el grau d'ús dels refranys de la llengua catalana.

Per tant, encara que no hàgiu rebut un exemplar a la vostra adreça de correu electrònic, ni us l’hagi fet arribar, d’amagatotis, cap dels participants, des d’avui mateix us el podreu descarregar les vegades que vulgueu clicant la imatge de la coberta del llibre que hi ha a la part superior dreta del menú d’aquest blog.


dijous, 28 d’abril de 2016

Al cul del sac es (t)roba la farina



Amb motiu de la participació de Xus Ugarte i Joan Fontana al VIIè Congrés Internacional de l’Association Française des Catalanistes (Université de Perpignan Via Domitia, 23-24 d’octubre), l’entrada al blog, corresponent al 9 de novembre de 2015, comentava un dels refranys de l’enquesta esmentat durant la comunicació perpinyanesa: De moliner mudaràs i de lladre no te n’escaparàs.

La mala fama del moliner, que cobrava el dret de moltura (regulat per llei), s’atribueix al fet que, a l’hora de calcular les mesures i deduir-ne la seva paga, sempre acabava demostrant allò tan nostrat de qui treu el joc mai perd. Ara bé, en comptes de blasmar-lo, potser encara ens tocaria apiadar-nos-en i tot, per tal com, segons sembla, si el moliner no cisés, les passaria ben magres: Moliner que no roba, ni menja ni porta roba.

En una lectura que hem realitzat recentment (Directe a Astúries: Dietari d’un viatger apassionat, de Santiago Riera i Tuèbols), el protagonista i la seva família acaben traient el nas al molí de Corao (Cangas de Onís), en el qual:
 La molinera treballa per al poble i cobra en espècies: s’ha quedat fins ara amb el 10%, però a partir de la pujada d’impostos ha augmentat el percentatge a un 15%, sempre del producte mòlt (p. 56).

No toca pas a nosaltres jutjar si el percentatge (i l’actual pujada del 5%) resulta just o abusiu. Simplement, aprofitarem aquest viatge pel Principado per citar un refrany asturià ben semblant al de la nostra enquesta: Cambiarás de molín, pero de lladrón non. I, igualment, si ens cal sumar moliners amb treballadors del tèxtil asturià, els comptes resulten claríssims: Cien xastres, cien molineros y cien texedores, son trescientos lladrones.

dimecres, 20 d’abril de 2016

Fet a la vista, feta la llista


Després de posar en solfa les 884 enquestes rebudes, ja us en podem oferir els 25 refranys més votats. Bo i analitzant-ne l’àmbit temàtic, ens adonem que pertanyen a 11 dels 15 apartats de què consta l’enquesta. A més, d’aquests 11 temes, 2 s’hi troben representats amb 5 refranys, un detall pas sobrer per tal com ens informa que el 40% dels 25 refranys més votats es concentren en només 2 temes: 2. Refranys del calendari i 15. Calaix de sastre.

D’altra banda, també resulta curiós escatir quins són els 4 temes (dels 15 totals) que no hi han obtingut cap representació; concretament, es tracta de: 1. Refranys meteorològics, 4. Refranys sobre religió i creences, 6. Refranys sobre homes i dones. El cos humà i les edats de la vida i 10. Refranys sobre el menjar i el beure. Comptat i debatut, tots quatre temes mostren un vincle evident amb un saber ancestral que, si bé resultava cabdal fa dècades (pensem, per exemple, en l’observació de la meteorologia de cara a les tasques agrícoles o ramaderes), avui en dia es va perdent com més va més.

Finalment, aprofitem l’avinentesa per anunciar-vos que, d’aquí a ben poc, tots els que vàreu tenir la gentilesa de participar a l’enquesta rebreu al vostre correu electrònic una publicació digital que conté els refranys de l’enquesta acompanyats amb diverses il·lustracions, obra de Jordi Beltran. Qui no hi hagi participat tampoc no caldrà que es faci mala sang, ja que, si així ho desitja, podrà descarregar-se el document des d’aquesta pàgina. I, com que a frares i minyons, no prometis si no dons, heus aquí l’anunciada llista:

1- Més val sol que mal acompanyat
2- Feta la llei, feta la trampa
3- Hi ha més dies que llonganisses
4- Com més serem, més riurem
5- Qui paga, mana
6- La primavera la sang altera
7- A poc a poc i bona lletra
8- A la tercera va la vençuda
9- Les aparences enganyen
10- Tots els camins van (o duen, o porten) a Roma
11- De mica en mica s'omple la pica
12- Parlant, la gent s’entén
13- Cada casa és un món
14- Per una orella li entra i per l’altra li surt
15- Qui no corre, vola
16- La paciència és la mare de la ciència
17- A l'estiu tota cuca viu
18- El temps tot ho cura
19- D'on no n'hi ha no en raja
20- El remei és pitjor que la malaltia
21- L’excepció confirma la regla
22- L’esperança és l’últim que es perd
23- Qui no plora, no mama
24- El temps és or
25- Any nou, vida nova