Villahermosa del Río. Foto treta de la Wikipedia |
Del 18 al 23 de juliol de 2016, José Enrique Gargallo, un dels coordinadors del projecte Els refranys més usuals de la llengua catalana, va viatjar a Roma per participar al XXVIIIè Congrés internacional de lingüística i filologia romànica. Els dos anys transcorreguts des d’aleshores han permès aplegar les diverses aportacions al congrés en unes actes que, ben entès, també inclouen la contribució de Gargallo, intitulada “Les xiques de Villahermosa | al cresol diuen candil... Decires geográficos en los confines de la valencianidad”.
L’article se centra en el que l’autor proposa anomenar decires geográficos (‘dites geogràfiques’), és a dir, aquelles fórmules fixades, a manera de refranys o coples, en què uns pobles retraten humorísticament els seus veïns. Aquestes fórmules, en l’àmbit valencià, a vegades aprofiten la diferència idiomàtica (valencià o castellà) per esmolar la ploma del seu enginy; en aquest sentit, el refrany que dona mig títol a la contribució, l’adrecen els de Vistabella, catalanoparlants, als habitants de Villahermosa, primer poble castellanoparlant al sud de Penyagolosa: Les xiques de Villahermosa | al cresol diuen candil, | a la finestra, ventana, | i al julivert, perejil.
La percepció sobre la diferència lingüística s’expressa amb altres dites, com ara: Les xiques de l’Aragó / al llum li diuen candil, / a la finestra ventana / i al juliverd perejil. La mirada a l’altre genera la designació de xurro: Les xurres d’ahí en amunt / totes són altes i primes, / que pareixen escaletes / d’ajocar-se les gallines; Si te’n vas a batre als xurros / no t’oblides del porró, / que encara que ells beuen vi / uns en donen i atres no. Tot això, al caliu d’una frontera romànica peninsular en què s’agermana la mirada als altres valencians, de parla castellana, i als aragonesos veïns. I s’explota, a més, el retrat tòpic de la figura femenina i de la masculina: les xiques, les xurres, les xurretes... totes són altes i primes. En canvi, els xurros beuen vi, però uns en donen i atres no.
Enllaç per a l’article: