 | ||
| Xus Ugarte i Joan Fontana davant la seu del XVIII Col·loqui de l'AILLC |
Joan
Fontana i Xus Ugarte, dos dels coordinadors del projecte Els refranys més usuals de la llengua catalana, van participar al
col·loqui de l’AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes)
que es va celebrar a Bucarest del 2 al 6 de juliol.
En
el marc d’aquesta trobada científica, Joan Fontana va presentar la comunicació
“Peix peix peix. Aproximació als refranys mínims catalans i romanesos”,
que pretenia, en primer lloc, escatir quins són els refranys més breus en les
dues llengües esmentades, i, segonament, comparar-ne els resultats.
En
aquest sentit, cal esmentar que el català i el romanès coincideixen en la feliç
notícia de comptar amb sengles enciclopèdies paremiogràfiques de primer nivell;
ens referim, respectivament, a la mai prou lloada Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés (en vuit volums)
i a la també impagable obra de Iuliu Zanne, Proverbele
românilor [‘Els refranys dels romanesos’] (en deu volums), redactada a
cavall dels segles xix i xx.
El
buidatge d’aquestes i altres fonts (Amades i Parés, en el cas del català) van
posar de manifest l’existència de força refranys de dos únics components per
als quals proposem la denominació de refranys
mínims. Concretament, vam ser capaços d’espigolar-ne 60 per al català i
justament la meitat, 30, per al romanès.
Pel
que fa a la nostra llengua, hi destaquen les parèmies referides a la fauna (Cavalls! Treballs) i flora (Sàlvia salva), al matrimoni (Casat, caçat), i, sobretot, a la
maledicència popular centrada en determinats indrets i els seus habitants (per
exemple, Tortosa, ventosa; Sils, llepafils; o Ripollet, pixacantons).
Finalment,
la saviesa ancestral del nostre poble no oblida un àmbit que no passa mai de
moda, i menys avui en dia: el judicial. Així doncs, Testimonis, dimonis, i, dit sigui de passada, Justícia, brutícia.
