dilluns, 28 de novembre del 2016

Llibres de l'Índex publica Els refranys més usuals de la llengua catalana

Als qui us agrada el paper esteu de sort i us podem anunciar que des del mes passat podeu trobar a les llibreries Els refranys més usuals de la llengua catalana en paper, publicat per Llibres de l'Índex.

Mireu-nos, ben cofois, cadascú amb el seu exemplar al rest!

Les dades bibliogràfiques d'aquesta edició són les següents:

Títol: Els refranys més usuals de la llengua catalana
Autors: Joan Fontana, José Enrique Gargallo, Víctor Pàmies i Xus Ugarte (amb il·lustracions de Jordi Beltran)
Enquadernació: Rústica
Editorial: Llibres de l'Índex
Primera edició: setembre de 2016
Pàgines: 56
Preu: 9,5 €
ISBN: 978-84-942889-9-9

El podeu trobar en la majoria de llibreries que tenen catàleg per internet: Abacus, AgapeaAltaïr Llibreria, Claret LlibreriaEl Corte Inglés, La Central, Llibreria la PuçaLlibreria Parcir, Llibres Galatea, Nus de LlibresRacó del Llibre, etc., o el podeu demanar en la vostra llibreria de capçalera i us l'aconseguiran.



divendres, 25 de novembre del 2016

José Enrique Gargallo ja és membre numerari de la Secció FIlològica de l'Institut d'Estudis Catalans

Imatge presa de l'IEC
Des dels refranys més usuals de la llengua catalana volem felicitar José Enrique Gargallo Gil, un dels coordinadors del projecte, que acaba de ser nomenat membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Això passava el 17 de noviembre, quan el Ple de l'Institut d'Estudis Catalans va acordar incorporar vuit nous membres numeraris, d'entre els quals els filòlegs José Enrique Gargallo Gil i August Bover Font.

José Enrique Gargallo Gil és professor titular de filologia romànica a la Universitat de Barcelona des del 1988. Especialista en dialectologia en els àmbits fronterers de la península Ibèrica, ha publicat obres com Guía de lingüística románica (1989), Les llengües romàniques. Tot un món lingüístic fet de romanços (1994) i Manual de lingüística románica (2007), i ha col·laborat en monografies romàniques de l’Atlas linguistique roman (Grenoble). Ha dirigit diversos projectes ministerials des del 2005; és coautor de Calendario romance de refranes, i coordinador de les obres col·lectives Paremiología romance. Los refranes meteorológicos (2010) i I proverbi meteorologici. Ai confini dell’Europa romanica (2011). Forma part del comitè de redacció de la revista Estudis Romànics. També és membre de la Sociedad Española de Lingüística, de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de la Société de Linguistique Romane.

L'enhorabona, mestre!

dimecres, 9 de novembre del 2016

El vi del Vendrell fa caure de clatell

El passat dissabte 29 d’octubre, Xus Ugarte i Joan Fontana van participar a les “XXVI Jornades d’Estudis Penedesencs (La llengua al Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura)”, organitzades a la vila regalada del Vendrell per l’Institutd’Estudis Penedesencs.

La comunicació presentada s’intitulava “El vi del Vendrell fa caure de clatell. Representació paremiològica del Penedès a l’enquesta Els refranys més usuals de la llengua catalana” i intentava posar en solfa els resultats de les 68 contribucions rebudes des de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Durant la presentació, es va aprofitar per esmentar els cinc refranys més votats en l’àmbit del Penedès. Heus-los aquí:
  1. Hi ha més dies que llonganisses. 
  2. Al maig, cada dia un raig. 
  3. Al mal temps, bona cara. 
  4. La primavera la sang altera. 
  5. Com més serem, més riurem. 
 És curiós que els cinc refranys mostren una bona filosofia de vida: cal fer les coses amb calma, agafar-se bé els contratemps i, si és amb colla, tot transcorre molt més feliçment. A títol anecdòtic, cal dir que els contribuents penedesencs van incloure a la casella Més de l’enquesta alguns refranys de clar regust vitivinícola, cosa d’allò més idònia tenint en compte les característiques del territori (pensem, per exemple, en el famós primer quartet del sonet de Josep Carner De la vila del Vendrell):

Adéu, vila regalada, 
adéu, vila del Vendrell, 
que fas una olor mesclada 
de garrofa i vi novell

Els refranys a què s’al·ludia són: El vi del Vendrell fa caure de clatell (que es va agafar com a títol simbòlic de la ponència); Un bon cava i un bon vi, amb Parellada de Font- Rubí; El bon vi s’ha de beure en un got fi; Dona borratxa i vi al celler, no pot ser, Home lluner no omple la bota ni el graner; o Un bon foc, un bon vi i una bona taula, senyal de bona casa.

La comunicació apareixerà, al llarg de l’any 2017, a les Actes de la “XXVI Jornades d’Estudis Penedesencs”, de les quals us mantindrem informats.