dimecres, 11 de maig de 2016

El podi del País Valencià



Quins són els refranys més votats del País Valencià i de les Illes?

A l’entrada de juliol de 2015, us oferíem un primer tastet amb els 10 refranys guanyadors, o, més ben dit, els més votats pels 884 participants de l’enquesta.
Curiosament, no n'hi ha cap de coincident entre els tres primers del País València i els tres de les Illes, tot i que el número 2 valencià correspon a la tercera posició del rànquing general, i el número 1 balear és el quart de la llista general.
Us els presentem tot seguit, tenint en compte que les contribucions del País Valencià representen entre el 7-8% d’enquestes, mentre que les de les Illes Balears, entre el 5-6%.


El podi del País Valencià

1. A la taula i al llit, al primer crit 
L’enunciat d’aquest refrany és ben clar i transparent, sense un sentit amagat aparent. Ja ho expressa així el Diccionari català-valencià-balear a l’entrada “llit”: “vol dir que convé anar-hi tot seguit en cridar-nos a menjar o a dormir”.
Víctor Pàmies i Jordi Palou, a Els 100 refranys més populars (pàg. 24-25), ens diuen que és una parèmia molt estesa i popular, amb moltíssimes variants i acabaments. Així, la popularitat de la dita fa que, només recitant-ne la primera clàusula, se’n sobreentenguin i se n’endevinin els altres acabaments.

I si voleu més variants, el mateix Víctor Pàmies les dóna a http://vpamies.dites.cat/2010/10/top-ten-5-la-taula-i-al-llit-al-primer.html:

A la cuina i al llit al primer crit, o A la taula i al llit al primer crit. Al llit i a la taula, a la primera paraula, o A la taula i al llit, al primer crit; quan diguin a treballar, ja va! [...]

A aquesta incitació tan emprenedora no li podia mancar la seva antiparèmia o refrany contradictori a la segona part:

A la taula i al llit: al primer crit. Si és a treballar: deixeu-los cridar!, corroborada pels de Vinaròs, d’acord amb el DCVB: A la taula i al llit, al primer crit; i per a treballar, deixa cridar.

2. Hi ha més dies que llonganisses (número 3 del rànquing general!)
La interpretació també és diàfana per a una societat on molt pocs lligaven els gossos amb ídem i que fins no fa gaire es veia obligada a considerar les llonganisses (o llangonisses) com una delicatesse, els talls de les quals anaven ben comptats. I diem fins fa poc perquè amb la industrialització la menja s’ha diversificat i multiplicat tant que hom pot menjar-ne un símil per pocs diners i cada dia de l’any si es desitja (amb la consegüent alegria per al colesterol), sense haver d’esperar la matança del porc. Les “de debò”, però, sí que farien honor a la dita.

Amb aquesta frase es vol donar a entendre que sempre hi ha temps per fer alguna cosa, que no cal precipitar els esdeveniments ni atabalar-se amb presses.
Ara bé, potser és aquesta la interpretació més actualitzada, perquè d’altres de més antigues al·ludeixen a la necessitat d’estalviar el menjar en època de vaques magres. És a dir, convé tenir provisions al rebost perquè l’any és molt llarg
i la llangonissa, malgrat que fa pensar en alguna cosa llarga, de considerable longitud, és molt curta.

I a València alguns encara hi afegeixen: «i més setmanes que botifarres» (DCVB, s. v. llonganissa).



Tampoc no us estalvieu totes les referències que trobareu en aquest enllaç:


3. Tota pedra fa paret

Aquesta dita típica del País Valencià (i força menys emprada a altres llocs) ens alliçona sobre el fet que tot ajuda, que no hem d'infravalorar un petit esforç si va en el sentit que ens convé. També es diu Tota pedra fa marge o Tota brossa fa paret, perquè tot, per petit que sigui, ajuda. A més, és una de les 300 dites que faran història. Comproveu-ho!

La parèmia ens evoca De mica en mica s’omple la pica, que remet a la mateixa idea, tot i que, si filem prim, en aquesta darrera hi ha una invitació a la perseverança i a la constància; una recomanació a l’estalvi individual, però sense l’actitud proactiva i cooperativa d’unes mans que aixequen la paret.

Cap comentari: