dilluns, 30 de maig de 2016

El podi de les Illes Balears



  1. Com més serem, més riurem (número 4 del rànquing general)
Heus ací una frase ben actual i popular. No en va té 15.900 entrades a Google, la majoria provinents de citacions dels mitjans de comunicació i també d’incitacions al gregarisme: invitacions a una calçotada municipal, a una cursa per a totes les edats, a una posada en comú per preparar la festa major del poble... Totes pronunciades amb la innocent certesa que en l’alegria sempre hi ha consens.

Hi ha alguna dissidència, com en el cas de l’articulista que qüestiona aquest refrany en parlar de la superpoblació humana de la terra i considera que la dita pot funcionar bé en petit comitè, però a l’entorn planetari li escau més “Com més siguem menys riurem”. http://www.ara.cat/societat/mes-serem-riurem_0_559744024.html

O la variant Quants més serem, més riurem, que serveix al periodista per lamentar-se de la manca de planificació d’un poble de la Costa Brava que, a l’igual que l’exemple anterior, ha superat les previsions més optimistes pel que fa a un augment desmesurat dels seus ciutadans. L’afegitó és a mode d’antiparèmia, tot i que sempre en companyonia: I si no reeixim amb la dita de quants més serem, més riurem, doncs plorarem tots plegats.


  1. Entre poc i massa, (sa) la mesura passa
La justa mesura. Si els balears han prioritzat la gatzara massificada a la dita anterior, ara juguen a cercar l’equilibri amb aquest refrany que aconsella una moderació generalitzada.

Perquè la virtut es troba justament al punt mig de les coses: In medias res stat uirtus, En tot hi ha d'haver mesura (DCVB), Entre poc i massa, hi ha mesura (DCVB, s. v. mesura): es recomana, doncs, la temprança en tot. 
 
Alguns participants, cal dir que sobretot no baleàrics, ens han assenyalat que només n’empren la primera part i que, de fet, no coneixien l’existència d’un segon hemistiqui. En aquest sentit, l’amonestació per un acte forassenyat seria un contundent Entre poc i massa!!, més que Entre poc i massa..., que esperaria un acabament sobreentès.


  1. Per una orella li entra i per l’altra li surt
Un altre refrany clar com l’aigua: vet ací un parlant que es troba amb un interlocutor que no presta cap atenció a les seves paraules, que cauen en el buit, o que se les emporta el vent... Verba volant, scripta manent.

Tal vegada el pobre oient no té capacitat de retentiva, però el refrany fa èmfasi en la intencionalitat i mala fe d’aquest, més que en la seva incapacitat mnemotècnica.

Es tracta d’una dita morfològicament mal·leable, atès que es pot adaptar al subjecte o a la persona gramatical que convingui. Ara bé, quan es tracta de la primera persona del singular i l’objectiu és reafirmar la nostra rebel·lió per les paraules que ens profereixen, sovint s’hi afegeix un tercer hemistiqui que rima amb “surt”, a costa, però, d’escapçar  l’orella de la dita: per aquí m’entra, per aquí em surt, i per aquí em fa tururut. 
 
Comptat i debatut, el Top 3 de les Balears demostra un gran pragmatisme si els illencs apliquen aquesta saviesa paremiològica a la realitat: companyonia, juste milieu (o perfecció), i eliminació de la sobreinformació.

Cap comentari: