En el mai prou lloat tresor paremiogràfic romanès en deu volums, afaiçonat per Zanne (1855-1924) a cavall dels segles XIX i XX (1895-1903), les parèmies romaneses acostumen a acompanyar-se d’altres equivalents lingüístics d’àmbit europeu (del grec i del llatí clàssics al francès, l’italià, l’anglès, l’alemany, l’hongarès, el castellà, el turc, el suec o el danès, per posar-ne només alguns exemples), entre els quals descobrim també el català, representat per mitjà dels següents divuit refranys (que transcrivim tal i com figuren a la font romanesa original):
- A tu et dich, sogra; entente, nora.
- Amor fa molt, argent fa tot.
- Calla tu, y callaré yo.
- Chi escudella d’altri espera, freda la menja.
- Contra el poder de la mort, non hià hom que sia fort.
- De mica en mica s’ompla la pica.
- De totta lleña fa fex.
- Jochs de mans, jochs de villans.
- La paraula que ha exid de la boca no pod tornar atrás.
- La sang no s’pod tornar aigua.
- Las matas tenen ulls, y las pareds tenen orelles.
- Lo corb diu negra á la garsa.
- Més val pà y ceba en amor, que gallines ab dolor.
- No digas: blat, que no sia al sac y encara ben lligad.
- Ovella de molts, los llobs se la menjan.
- Peus del amo, fems á la terra.
- Qui no vol pòls que no vaya á l’era.
- Qui s’ fa ovella, l’ llob se la menja.
Val a dir que, en el marc de les llengües romàniques, només coneixem una “enciclopèdia paremiogràfica” similar a Proverbele românilor; ens referim, ben entès, a la Paremiologia catalana comparada (1992-1999), en vuit volums, de Sebastià Farnés (1854-1934), el qual, com Zanne, salpebra les parèmies originals amb contínues remissions a equivalents parèmics en d’altres llengües; una tasca ímproba per la qual no dubtem que, actualment, ambdós seuen, amb tot mereixement, a la dreta del Pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada