Prorroguem fins a Sant Miquel (29 de setembre)

Prorroguem! Fins a Sant Miquel (29 de setembre)

L’enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana prorroga la recollida d’enquestes fins a Sant Miquel, el 29 de setembre, tot just passat l’estiu.

 L’enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana pretén determinar quins són els refranys més coneguts i de més ús, en tot l’àmbit geogràfic. Des que el 15 de gener es va posar en funcionament el lloc web www.refranysmesusuals.cat els autors d’aquest estudi han rebut més de 600 enquestes i la previsió inicial era tancar la recollida de dades per Sant Joan (24 de juny).

 La voluntat d’arribar a un públic el més nombrós possible i la complexitat de l’enquesta (un fitxer d’Excel, amb 500 refranys, dels quals demanaven un codi per indicar-ne el coneixement i ús, ampliar-ho amb variants i altres refranys que no hi constaven), a més d’algunes dificultats tècniques fan que els autors es proposin allargar el termini de recollida d’enquestes fins a Sant Miquel (29 de setembre), passat l’estiu.

Aquest temps extra és imprescindible per arribar al miler d’enquestes (fita mínima proposada en primera instància), poder avaluar aquestes 600 primeres enquestes rebudes, veure si hi ha llacunes geogràfiques o d’edats que caldria completar i treure tot el rendiment possible a la posada en escena d’aquest estudi en el qual porten invertit vora dos anys entre l’anàlisi i els preparatius.

Totes les persones participants rebran, en compensació, abans que es publiquin els resultats de l’estudi, un document digital amb el rànquing de refranys més votats i possiblement un refranyer temàtic digital amb els refranys continguts en l’enquesta editat especialment per a l’ocasió.

José Enrique Gargallo, membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans

Imatge presa de l'IEC

Els coordinadors dels refranys més usuals de la llengua catalana som d'enhorabona, perquè un de nosaltres, José Enrique Gargallo Gil, acaba de ser nomenat membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Això passava en el Ple de l'Institut d'Estudis Catalans del passat 19 de maig, i també nomenaven Nicolau Dols Salas membre numerari.

De José Enrique Gargallo destaquen que «és expert en dialectologia en els àmbits fronterers de la península Ibèrica, coneix a fons els parlars xurros, ha estudiat la frontera catalanoaragonesa, ha fet incursions valuoses en els parlars gallegoportuguesos de la província de Càceres i és un bon coneixedor de l’aranès».

Per nosaltres és un actiu imprescindible per al desenvolupament d'aquest projecte en què intentem determinar, amb l'ajuda de tots els qui vulgueu participar de l'enquesta, els refranys més usuals de la llengua catalana.

Si no hi heu participat, encara ho podeu fer fins a Sant Joan. Us podeu descarregar l'enquesta des de l'enllaç en el menú lateral dret d'aquest blog.

Espai internet: A la recerca dels refranys catalans més usuals

Diumenge 20 d'abril, a l'Espai Internet de TV3, es van fer ressò de l'enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana. Un espai curt en horari de màxima audiència que va fer que comencéssim a rebre formularis durant tota la tarda.

Si voleu tornar a veure el vídeo us el pengem aquí un altre cop. I no deixeu d'anar a la notícia a llegir tot el que expliquen d'aquesta iniciativa.

Per què ens trobem tantes dites que ens sonen més en castellà que en català?

Davant la insistent pregunta (o queixa) d’alguns dels participants en l’Enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana en el sentit que molts refranys els senten com a castellans o acastellanats (traduccions directes del castellà), volíem compartir unes quantes reflexions al respecte.

1. Tradició oral. Tenint en compte que els refranys provenen d’una tradició oral molt antiga i remota, resulta molt difícil determinar el moment exacte del seu naixement i és més difícil encara assegurar en quina llengua van aparèixer o es van generar.
2. Origen comú en la tradició bíblica, grecollatina o àrab. És absurda la baralla per intentar determinar la paternitat d’aquestes peces atribuïda a una o altra llengua romànica, perquè és molt habitual trobar dites en la majoria de llengües romàniques en un format idèntic o molt semblant, perquè pertanyen a citacions bíbliques o a fonts àrabs, gregues o llatines anteriors, d'on, al seu moment, van passar a les llengües romàniques.
1. Alguns exemples. Així, ens han criticat usar expressions com Ull per ull dent per dent, citació bíblica que ja apareix en les primeres traduccions de la Bíblia a la llengua catalana (un dels primers llibres traduïts al català), o Tant va el càntir a la font que al final es trenca, que és un proverbi que ja apareix així en Francesc Eiximenis, a finals del segle XIV i el podem considerar dels proverbis més antics del català, o Qui a bon arbre s’acosta ben ha del fruit i de la ombra, que ja apareix així documentat en una traducció de proverbis àrabs del segle XIV, també. Podríem seguir i seguir.
3. Educació. A causa de l’educació rebuda i possiblement pels anys difícils de supervivència i ús públic del català durant la dictadura franquista i altres moments amb forts atacs a la nostra llengua, les podem haver après en una altra llengua (la castellana, per exemple) i ens semblen més habituals. Però això no treu que puguem documentar-les en català i que sigui una expressió pròpia i sovint existent abans i tot que en altres llengües romàniques.
4. Variants geogràfiques. Hi ha una gran diversitat de variants a tot el territori de parla catalana i expressions que poden sonar estranyes a un parlant barceloní o valencià, poden ser ben usuals i conegudes per a un parlant de les Illes o del Pallars, sense anar més lluny. O a l’inrevés, és clar. Per això vam incorporar la columna “Variants” al qüestionari, perquè cadascú hi anotés la variant que coneixia de cada parèmia proposada.
5. Pèrdua dels primers testimonis escrits. Els primers repertoris de proverbis catalans no s'han conservat i només ens han arribat a través de traduccions castellanes o franceses (segons fons bibliogràfics francesos) i alguns recopiladors de proverbis castellans eren de nació catalana o sovint feien esment a proverbis catalans. Tenim així servit un bon còctel per interpretar.
6. Si en voleu saber més... Us remetem a les obres d’uns bons especialistes en l’origen dels proverbis catalans, com són Maria Conca i Josep Guia i, per exemple, el seu llibre Els primers reculls de proverbis catalans (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1996) o, també, l'obra de Gyula Paczolay, European proverbs in 55 languages with equivalents in Arabic, Persian, Sanskrit, Chinese and Japanese, reeditat per DeProverbio.com (Austràlia) al 2002, entre d’altres.

20140217 Entrevista a José Enrique Gargallo i Joan Fontana a Rubí al dia de Ràdio Rubí

Aquí teniu l'àudio de la darrera entrevista sobre el projecte, feta el dilluns al matí, a José Enrique Gargallo i Joan Fontana, al programa Rubí al dia de Ràdio Rubí. Quins refranys usem amb més freqüència?

20140210 Entrevista a Joan Fontana i Víctor Pàmies a Directe 4.0 de RNE - Ràdio 4

Us deixem amb l'àudio de la darrera entrevista, aquest dilluns 10 de febrer de 2014, al programa Directe 4.0, de RNE Ràdio 4, amb Xantal Llavina i Ferran Grau.

Joan Fontana i Víctor Pàmies van explicar com funciona l'enquesta dels refranys més usuals de la llengua catalana i els oients del programa van poder aportar els seus refranys per antena.

Podeu recuperar tot el programa a l'apartat A la carta de Directe 4.0.