dimecres, 16 de gener de 2019

Abogáu, afogáu

Tret de la Wikipedia italiana, sv. Avoccato
Al número 68 de la revista Archivum, publicada sota l’ègida de la Universitat d’Oviedo, apareix un article signat per un dels coordinadors del projecte Els refranys més usuals de la llengua catalana, Joan Fontana, que s’intitula Quen guarda, faya. Aproximación a los refranes mínimos asturianos.

El treball analitza 38 refranys asturians, quatre confegits per dos únics elements, i 34 per tres. Vet aquí les quatre parèmies més breus localitzades en asturià:
- Abogáu, afogáu (també en català, passant de l’aigua, no pas del foc, a les brases, afirmem: Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos).
- Aguaza, ¡atraca! (l’aguaza és una taca de plàncton al mar que desperta la voracitat de les sardines. El refrany, doncs, aconsella als pescadors que no es deixin perdre aquesta avinentesa).
- ¿Casástete? Cagástete (un eloqüent exemple de la mai prou lloada saviesa popular).
- Febreru, febreraes (que al·ludeix a la característica inestabilitat d’aquest mes).

D’altra banda, entre els refranys formats per tres components, ens fa especialment gràcia la parèmia Dineru llama dineru, basada en la següent anècdota: una ànima càndida va anar a un banc, es va repenjar al mostrador i va treure una moneda convençut que, segons el citat refrany, els fons del banc en sentirien la crida i se li abraonarien a sobre; tanmateix, el que succeí fou ben diferent: la moneda li va relliscar de la mà i se’n va anar rodolant a les entranyes del banc. Aleshores, el pobre home va entendre que Dineru llama dineru, pero lo mucho a lo poco.

Cap comentari: