Cada dia un raig. Els refranys del calendari i meteorològics més, i menys, usuals

Recentment, la revista digital Paremia va publicar un treball afaiçonat per dos dels coordinadors d’aquest blog, José Enrique Gargallo i Joan Fontana. Ens referim a l’article intitulat “Refranes meteorológicos y del calendario en la encuesta digital Els refranys més usuals de la llengua catalana”, el qual analitza, en primer lloc, els nou refranys pròpiament meteorològics i del calendari presents entre les 200 primeres parèmies (d’un total de 497) de la classificació general de la nostra enquesta, bo i aprofitant-ne les variants aportades pels gairebé 900 participants. Es tracta de:

 

- Al maig, cada dia un raig (número 35 al rànquing de l’enquesta).

- Cel rogenc, pluja o vent (número 57).

- A l’Abril, aigües mil (número 108).

- Quan la Candelera plora, l’hivern és fora; quan la Candelera riu, l’hivern és viu; tant si plora com si riu, l’hivern és viu (número 123).

- Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot (número 125).

- A l’Abril cada gota val per mil (número 132).

- Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc (número 148).

- Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre (número 190).

- Pel juny, la falç al puny (número 191).

Com a contrapunt als anteriors refranys, un segon apartat de l’article es dedica a l’extrem oposat, és a dir, a tres refranys pròpiament meteorològics i del calendari que es troben entre els deu darrers de la classificació. Heus-los aquí:

- Per Sant Macià, l’oronella ve i el tord se’n va (número 490).

- Quan les gavines van per l’horta, fes foc i tanca la porta (número 494).

- Al maig, així me’n vaig (número 495).

Arran dels resultats de l’enquesta, l’article revela un menor coneixement d’aquest tipus de parèmies en comparació a la tradicional societat agropecuària de fa dècades. En efecte, el que llavors era una pauta fonamental per al correcte desenvolupament de les tasques quotidianes avui en dia ha esdevingut una simple efemèride de caire folklòric. Això no obstant, l’anàlisi de les dades obtingudes posa en relleu una notable riquesa parèmica que, heretada de les generacions precedents, encara sobreviu en l’actual saviesa popular.