dijous, 2 de març de 2017

Els refranys més usuals dels osonencs

Ja se sap que quan el Montseny és florit... fa fred a la Plana de Vic. Aquest és un dels refranys que un informador osonenc va aportar addicionalment a l’enquesta “Els refranys més usuals de la llengua catalana”, i que ha servit per donar títol a l’article publicat al darrer número de la revista Ausa: "Quan el Montseny és florit... Representació paremiològica de la comarca d'Osona a l'enquesta "Els refranys més usuals de la llengua catalana" (p. 673-691).

L’osonenca crònica, fruit d’una recerca minuciosa, entre d’altres, a partir de l’aportació de tots els enquestats de la comarca, és obra de dos dels coordinadors del projecte, Joan Fontana i Xus Ugarte. En el treball s’observa que, en termes relatius, Osona és la comarca amb més representació (88 enquestes). Es contextualitza aquest tresor paremiològic osonenc amb els resultats generals i, alhora, se centra en les peculiaritats i aportacions parèmiques dels participants de la comarca.

I, com a tastet de l’article, heus aquí els tres refranys més votats pels osonencs; tot s’arregla (per qui en té) amb diners i alegria comunitària:
  • Qui paga, mana 
  • Pagant, sant Pere canta 
  • Com més serem, més riurem 
 I si, tal com ens recorda una informadora, que la neu al febrer fuig com un ca llebrer i ja no veiem el Montseny florit de blanc des de la Plana, cal anar amb compte amb el març marçot que ja tenim al damunt i, això sí, anar posant fil a l’agulla, que arriba el Ram i, ja se sap,
que pel Mercat del Ram, qui res no estrena, res no val. I ni estrena en tot l’any. Qui sigui frare, que prengui candela.

Cap comentari: