dilluns, 15 de març del 2021

Qui s' fa ovella, îl mănâncă lupiĭ!

El número 43 de la Revista d’Estudis Romànics, corresponent a l’any 2021, inclou l’article intitulat “Qui s’ fa ovella, îl mănâncă lupiĭ. Refranys catalans a Proverbele românilor (1895-1903) de Iuliu A. Zanne”, obra de Joan Fontana, un dels quatre coordinadors de l’estudi Els refranys més usuals de la llengua catalana.


En el mai prou lloat tresor paremiogràfic romanès en deu volums, afaiçonat per Zanne (1855-1924) a cavall dels segles XIX i XX (1895-1903), les parèmies romaneses acostumen a acompanyar-se d’altres equivalents lingüístics d’àmbit europeu (del grec i del llatí clàssics al francès, l’italià, l’anglès, l’alemany, l’hongarès, el castellà, el turc, el suec o el danès, per posar-ne només alguns exemples), entre els quals descobrim també el català, representat per mitjà dels següents divuit refranys (que transcrivim tal i com figuren a la font romanesa original):

  • A tu et dich, sogra; entente, nora.
  •  Amor fa molt, argent fa tot.
  • Calla tu, y callaré yo.
  • Chi escudella d’altri espera, freda la menja.
  • Contra el poder de la mort, non hià hom que sia fort.
  • De mica en mica s’ompla la pica.
  • De totta lleña fa fex.
  • Jochs de mans, jochs de villans.
  • La paraula que ha exid de la boca no pod tornar atrás.
  • La sang no s’pod tornar aigua.
  • Las matas tenen ulls, y las pareds tenen orelles.
  • Lo corb diu negra á la garsa.
  • Més val pà y ceba en amor, que gallines ab dolor.
  • No digas: blat, que no sia al sac y encara ben lligad.
  • Ovella de molts, los llobs se la menjan.
  • Peus del amo, fems á la terra.
  • Qui no vol pòls que no vaya á l’era.
  • Qui s’ fa ovella, l’ llob se la menja.

 

 

Val a dir que, en el marc de les llengües romàniques, només coneixem una “enciclopèdia paremiogràfica” similar a Proverbele românilor; ens referim, ben entès, a la Paremiologia catalana comparada (1992-1999), en vuit volums, de Sebastià Farnés (1854-1934), el qual, com Zanne, salpebra les parèmies originals amb contínues remissions a equivalents parèmics en d’altres llengües; una tasca ímproba per la qual no dubtem que, actualment, ambdós seuen, amb tot mereixement, a la dreta del Pare.  

dimecres, 17 de febrer del 2021

Espai de trobada: la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD)

Terminàlia és una revista semestral de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, que es publica des de l'any 2009, amb diversos continguts sobre terminologia i llengua catalana.

Se’n pot consultar el sumari i l’arxiu complet al Portal de publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans i es poden descarregar tots els continguts en PDF.

En la penúltima publicació, el número 21, corresponent a juny del 2020, en l’Espai de trobada, van encarregar a Víctor Pàmies, un dels quatre coordinadors de l’estudi Els Refranys més usuals de la llengua catalana, un article on expliqués la seva darrera iniciativa: la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), una eina en línia, desenvolupada per Pere Orga, informàtic de Softcatalà, que dona accés obert a la consulta del seu banc de dades fraseològic, del qual és l’únic gestor i mantenidor.

Just ara, el 29 de gener, ha fet un any que es va presentar aquesta eina, en un acte a l’Espai Vilaweb [podeu recuperar l’entrevista que li va fer Jordi Badia i des de la qual es pot veure el vídeo de l’acte de presentació en aquest enllaç].

L’article, que va de la pàgina 55 a la 57, explica, amb profusió de captures de pantalla i exemples, el funcionament de l’eina i les seves potencialitats. En l’actualitat la PCCD, segons la darrera actualització del dia 12 de gener de 2021, ja conté 273.026 fitxes, corresponents a 24.121 paremiotipus diferents, de 1.588 fonts.  

dilluns, 11 de gener del 2021

El millor predicador és fra Exemple

Bas relief of Atropos.
Tret de la Wikipedia en anglès, s.v. Moirai
 
En el número 30 de la revista Paremia, corresponent a l’any 2020, s’hi ha publicat l’article “San Dunà l’è mort. De frailes y santos en los moirónimos romances”, obra de Joan Fontana, un dels quatre coordinadors de l’estudi Els refranys més usuals de la llengua catalana

Aquesta contribució, que va merèixer el primer Premi PAREFRAS d’investigació en fraseologia i paremiologia Wolfgang Mieder (2020), parteix de la sempre temuda Moira, deessa del destí a la mitologia grega (habitualment representada en companyia de les seves dues germanes), la qual s’encarrega de teixir i, ai las!, escapçar el nostre fil vital. 

La denominació moirònim, doncs, correspondria a aquell nom propi de persona (antropònim) o de lloc (topònim), real o inventat, que, en el marc d’un refrany, i amb la possible presència d’un altre o més moirònims, en determina el sentit moralitzant. Per entendre’ns, si diem “El treball d’en Josep és buscar caps de setmana”, la formulació, merament enunciativa, manca de tota gràcia; ara bé, i si hi bescanviem el nom propi? Provem-ho: El treball d’en Galvana és buscar caps de setmana. Vet aquí com l’anterior enunciat se’ns transforma sobtadament en un refrany amb tots els ets i uts gràcies a un nou personatge, en Galvana, moirònim que, evidentment, ens remet a “peresa, mandra”. 

D’altra banda, val la pena aclarir que l’abundància de moirònims en el món romànic va aconsellar centrar l’article en quaranta exemples pouats de l’àmbit eclesiàstic i, més concretament, a propòsit de frares i sants. Entre els esmentats exemples, espigolats en deu varietats lingüístiques de la Romània, s’hi oferien els tres següents refranys catalans: 

  • Tothom és fra Daça, ningú és fra Jas: “Daça” equival a ‘dóna’m’ i “Jas” a ‘té, pren’; altrament dit, tots estem d’allò més ben disposats a rebre, però no pas a donar. 
  • El millor predicador és fra Exemple: en la mesura del possible, cal donar exemple amb els nostres actes. 
  • Sant Donet es va morir de mal de barres: “Donet” es relaciona amb el verb “donar”, i, a vegades, de tant exercir (A san Donato fagli sempre buon viso [A Sant Donat, fes-li sempre bona cara], en italià), resulta que San Dunà l’è mort [Sant Donat és mort], com pontifica el refrany piemontès que acomboia el títol de l’article.

diumenge, 10 de maig del 2020

Els refranys en temps del coronavirus


El passat 29 d’abril de 2020, a la contraportada del Telenotícies vespre de TV3, Jaume Recasens i Bel va preparar una notícia sobre paremiologia, titulada “Noves dites populars arran del coronavirus”.


Es remuntava a Joan Amades i al Costumari català per cercar-hi dites sobre malalties i pandèmies. Així, tot comença al març, quan es dispara el brot a casa nostra, per recordar la dita: Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot. I espigolant, espigolant ens recorda altres dites, com ara El mal ve volant i se’n va a peu coix o Llarga malaltia, curta mort. Però no troba dites sobre grip, virus o el nou coronavirus, perquè són termes científics i molt recents. En aquest punt, va demanar assessorament a un dels coordinadors del projecte de Els refranys més usuals de la llengua catalana, Víctor Pàmies, que té una curta participació amb un vídeo gravat des del confinament del seu despatx. Diu:

Encara que pandèmia i epidèmia rimin tan bé amb parèmia, el repertori del refranyer popular és tancat i és un recurs que la llengua ja no necessita ni utilitza per a incorporar nova fraseologia. Penseu si sabeu refranys que parlin de rentadores, de microones, d’autobusos, de la televisió... Oi que no? Altra cosa són les frases fetes i les comparacions, una part molt activa de la llengua que, potser, en un futur no gaire llunyà, podria incorporar expressions com ara Ser més llarg que el confinament del coronavirus o Malparit com el Covid. I és clar que hi ha recomanacions del refranyer que mai no passen de moda, com quan diu que Val més prevenir que guarir o El temps és un gran metge. En fi, que com diuen a les Illes: Els uns patim, els altres petam, i tots petem. Algun dia.

Toni Cruanyes donava pas a la notícia fent esment de dos refranys estrafets o inventats: A l’abril, virus mil o Preu per preu, mascaretes grosses.

L’enginy de la gent fa que sempre es cerqui jugar amb les paraules, amb les expressions. No hi ha parèmies o refranys sobre el coronavirus ni les pandèmies, però la gent juga i adapta antics refranys a les noves situacions. Si entrem a Twitter i cerquem “refranys i coronavirus” en podem anar trobant uns quants. Per exemple: 
  • -En boca tancada no hi entren virus.
  • -Quan el coronavirus fa acte de presència / ves-te posant en mans de la ciència.
I la notícia torna al refranyer català: A mal que no té remei, el millor és tenir-hi seny. I aquí fa un joc de paraules entre confinat i confitat i conviden Màrius Serra perquè ens parli dels mots paronomàsics, aquells que es diferencien només d’un sol fonema.

Acaba la notícia amb un cant als bons presagis del futur, ens torna a recordar algunes dites que també trobem recollides al Costumari català de Joan Amades, com ara: Una recaiguda és pitjor que una caiguda i Pitjor és la recaiguda que la caiguda.

dijous, 23 d’abril del 2020

Per Sant Jordi, no només espiga l'ordi

Il·lustració de Joan Turu
En èpoques reculades, el refranyer aconsellava a tothom qui tingués monedes enterrades en algun racó de casa que tal dia com avui les tragués a airejar: Per Sant Jordi s’han de treure les unces al sol, i el que no les trau és perquè no n’hau (‘en té’). Però què hi farem, pobres de nosaltres, si d’on no n’hi ha, no en pot rajar (ni se’n pot desenterrar...)!? El temps se’n va i s’envola i, si l’esperança és l’últim que es perd, avui ens haurem de consolar desenterrant la cartilla de sota el matalàs, acomboiant-la al bell mig de la balconada, i esperant que els números s’airegin i... s’inflin!

Però no pensem només en diners (aquest maleït llegum que mai no embafa), ja que de tots és ben sabut: Per Sant Jordi, roses; i, si és ben cert que La rosa, per ser rosa, ja és prou hermosa i que A la rosa, l’amor s’hi posa, encara millor per Sant Jordi, tot aprofitant que La rosa d’abril en val mil.

Diguem-ho tot: No hi ha roses sense espines; ara bé, per Sant Jordi, tampoc no hi ha roses sense llibres. I encara rai que la beneïda impremta, o pantalla, ens els fa de bon llegir, perquè, quan s’escrivia a mà: Llibre de metge i d’advocat, ni el diable en treu l’entrellat (un martiri que avui en dia es limita a les indesxifrables receptes i escriptures...). Tornant, doncs, al saludable vici de la lectura, Qui savi es vulgui dir molts llibres ha de llegir, perquè Qui només llegeix un llibre no sap més que una cançó.

En darrer lloc, no ens estarem d’apuntar que, més enllà dels llibres anomenats “mediàtics”, que són flor d’un dia (concretament, del de Sant Jordi), també disposeu dels clàssics, aquells jaios venerables que mai no acaben de fer la fi del cagaelàstics, ben conscients que Llibres i vins, els vells són els més fins.

dimecres, 25 de març del 2020

Cadascú a casa seva (i Déu a la de tots)

Si, després d’una poc falaguera setmana i escaig de confinament, ja intuïu una irrefrenable tendència a capbussar-vos febrilment en les memòries de la beata Ana Catalina Emmerick per cercar-hi conhort espiritual, us recomanem que, abans de recórrer a mesures extremes, consulteu religiosament els no en va anomenats “evangelis petits”, és a dir, els refranys.

En una revisió sumària dels que inclouen el mot casa, els vaticinis que hi clamen esdevenen més reveladors que els de Nostradamus o els dels, segons sembla, sempre profètics Simpson. Així doncs, el refranyer pronostica que Qui és a casa no es mulla, o, si ho voleu més clar i català, A qui està a casa, no li passa res de mal; per tant, Fora de casa, no hi estiguis massa, perquè justament Qui et vol mal de casa et treu. Això sí, un cop dins de la dolça llar, Porta tancada, casa assegurada, i és que Si tens la porta tancada, tindràs la testa guardada. Ja és ben cert, doncs, que Qui vulgui estar tan bé com a casa, que no es mogui de casa, per tal com Enlloc no s’està millor que a casa i, comptat i debatut, La casa és la glòria (amén!).

Déu no ho vulgui, però, si, per desgràcia, us aguaiten pensaments obscurs i acabeu sent del parer que De la casa dels altres, tothom en canta victòria, no us deixeu vèncer per la temptació i repetiu-vos aquests dos mantres: A casa estem i fem el que volem i Casa, la mia, per pobra que sia. Finalment, com a remei per a l’inevitable fred de peus que us provoquen aquells estarrufats veïns amb segona residència, perdoneu-los, que no saben el que fan, perquè Dues cases, dues plagues.

Amics, si heu après bé la lliçó, no dubtem que llegireu amb un franc somriure aquesta darrera jaculatòria: Qui pot estar a casa amb salut i llibertat és ric i no ho sap.

dimarts, 10 de març del 2020

'Mundo, inmundo'. Refranys castellans en dos mots


En el darrer número de la revista digital Paremia, corresponent a l’any 2019, hi ha aparegut l’article intitulat “Mundo, inmundo.Aproximación a los refranes mínimos en español”, obra de Joan Fontana, un dels quatre coordinadors de l’estudi Els refranys més usuals de la llengua catalana
Les quatre darreres pàgines de l’esmentat treball ofereixen un llistat amb 89 refranys en castellà constituïts per dos únics elements; un tipus de parèmies per a les quals Fontana ha proposat la denominació de refranys mínims. S’hi troben perles com ara la que dona títol a l’article, Mundo, inmundo, o d’altres que, igualment, no precisen cap mena d’aclariment: Sociedad, suciedad; Jurador, impostor, o Soledad, tranquilidad.

Si ens permeteu la pregunta, com definiríeu aquell espècimen humà que farceix de promeses la seva interminable xerrameca, però que, a l’hora de la veritat, no en compleix cap ni una? Molt fàcil, i en només dos mots: Lengüilargo, manicorto
Rei Zentolo Piaches - Camiseta

Així mateix, el corpus de refranys mínims en castellà inclou el graciós Tarde piache (és a dir, Quan era mort Pasqual, li portaven l’orinal), exclamació atribuïda a un biscaí quan s’adonà que dins l’ou que goludament xuclava hi piulava aterrit un tendre pollet.
D’altra banda, el fet que 18 dels 89 refranys mínims tinguin relació amb l’àmbit meteorològic ha propiciat que Fernando Llorente (AEMET, Agencia Estatal de Meteorología) hagi redactat l’article “¡Reto! Defineel tiempo de cada mes en dos palabras: Febrero, veletero”, en què apunta el sentit de parèmies com ara Febrero, traicionero; Junio, brillante, o Tortosa, ventosa; refrany curiosament idèntic tant en català com en castellà.