Víctor Pàmies, a més, és un dels quatre coordinadors de l'estudi d'Els refranys més usuals de la llengua catalana.
La PCCD és una eina que dona accés a la cerca i consulta d'un gran ventall de fonts fraseològiques escrites, orals i digitals sobre parèmies en general (locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, etc.). L’eina és responsiva: s’adapta a qualsevol aparell connectat a internet (mòbil, tauleta o PC) i permet fer una cerca en més de 150.000 fitxes corresponents a vora 10.000 paremiotipus diferents, amb diferenciació de les variants de cada dita i amb una citació exhaustiva i rigorosa de les fonts consultades i buidades (més d’un miler actualment).
El programa permet consultar la base de dades personal que Víctor Pàmies ha anat bastint en els darrers 25 anys: més de 650.000 registres en l’actualitat. Una de les feines principals ha estat determinar un paremiotipus de base per a cada un dels registres bolcats a la PCCD. Entenem com a paremiotipus la parèmia que s’ha determinat com a principal de totes les variants recollides.
Partint d’aquesta agrupació en paremiotipus, veiem que les més populars ara mateix són:
- Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, amb 584 recurrències i 96 variants formals
- Cel rogent, pluja o vent, amb 483 recurrències i 159 variants, i
- Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot, amb 471 recurrències i 252 variants.
El desenvolupament de l'eina l'ha fet Pere Orga, informàtic de Softcatalà (i també desenvolupador de l’eina de consulta del Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF), de M. Teresa Espinal); Softcatalà hostatja el programa en els seus servidors, i el responsable del contingut i el manteniment de la part fraseològica és Víctor Pàmies i Riudor. S'ofereix sota llicència de Creative Commons d'atribució no comercial, compartir igual.
Ara mateix el projecte ja és totalment operatiu i consultable, tot i que el seu desplegament està plantejat en diverses fases, que consistiran en la constant ampliació i actualització del cabal fraseològic, el detall de totes les fonts consultades i buidades, un camp temàtic i mot clau per fer-ne una classificació per temes i, en una altra eina a banda, la incorporació d’equivalents idiomàtics del que serà un refranyer multilingüístic.
