Espai de trobada: la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD)

Terminàlia és una revista semestral de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, que es publica des de l'any 2009, amb diversos continguts sobre terminologia i llengua catalana.

Se’n pot consultar el sumari i l’arxiu complet al Portal de publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans i es poden descarregar tots els continguts en PDF.

En la penúltima publicació, el número 21, corresponent a juny del 2020, en l’Espai de trobada, van encarregar a Víctor Pàmies, un dels quatre coordinadors de l’estudi Els Refranys més usuals de la llengua catalana, un article on expliqués la seva darrera iniciativa: la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), una eina en línia, desenvolupada per Pere Orga, informàtic de Softcatalà, que dona accés obert a la consulta del seu banc de dades fraseològic, del qual és l’únic gestor i mantenidor.

Just ara, el 29 de gener, ha fet un any que es va presentar aquesta eina, en un acte a l’Espai Vilaweb [podeu recuperar l’entrevista que li va fer Jordi Badia i des de la qual es pot veure el vídeo de l’acte de presentació en aquest enllaç].

L’article, que va de la pàgina 55 a la 57, explica, amb profusió de captures de pantalla i exemples, el funcionament de l’eina i les seves potencialitats. En l’actualitat la PCCD, segons la darrera actualització del dia 12 de gener de 2021, ja conté 273.026 fitxes, corresponents a 24.121 paremiotipus diferents, de 1.588 fonts.  

Els refranys en temps del coronavirus

El passat 29 d’abril de 2020, a la contraportada del Telenotícies vespre de TV3, Jaume Recasens i Bel va preparar una notícia sobre paremiologia, titulada “Noves dites populars arran del coronavirus”.

Es remuntava a Joan Amades i al Costumari català per cercar-hi dites sobre malalties i pandèmies. Així, tot comença al març, quan es dispara el brot a casa nostra, per recordar la dita: Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot. I espigolant, espigolant ens recorda altres dites, com ara El mal ve volant i se’n va a peu coix o Llarga malaltia, curta mort. Però no troba dites sobre grip, virus o el nou coronavirus, perquè són termes científics i molt recents. En aquest punt, va demanar assessorament a un dels coordinadors del projecte de Els refranys més usuals de la llengua catalana, Víctor Pàmies, que té una curta participació amb un vídeo gravat des del confinament del seu despatx. Diu:

“Encara que pandèmia i epidèmia rimin tan bé amb parèmia, el repertori del refranyer popular és tancat i és un recurs que la llengua ja no necessita ni utilitza per a incorporar nova fraseologia. Penseu si sabeu refranys que parlin de rentadores, de microones, d’autobusos, de la televisió... Oi que no? Altra cosa són les frases fetes i les comparacions, una part molt activa de la llengua que, potser, en un futur no gaire llunyà, podria incorporar expressions com ara Ser més llarg que el confinament del coronavirus o Malparit com el Covid. I és clar que hi ha recomanacions del refranyer que mai no passen de moda, com quan diu que Val més prevenir que guarir o El temps és un gran metge. En fi, que com diuen a les Illes: Els uns patim, els altres petam, i tots petem. Algun dia.”

Toni Cruanyes donava pas a la notícia fent esment de dos refranys estrafets o inventats: A l’abril, virus mil o Preu per preu, mascaretes grosses.

L’enginy de la gent fa que sempre es cerqui jugar amb les paraules, amb les expressions. No hi ha parèmies o refranys sobre el coronavirus ni les pandèmies, però la gent juga i adapta antics refranys a les noves situacions. Si entrem a Twitter i cerquem “refranys i coronavirus” en podem anar trobant uns quants. Per exemple: 

• -En boca tancada no hi entren virus.
• -Quan el coronavirus fa acte de presència / ves-te posant en mans de la ciència.

I la notícia torna al refranyer català: A mal que no té remei, el millor és tenir-hi seny. I aquí fa un joc de paraules entre confinat i confitat i conviden Màrius Serra perquè ens parli dels mots paronomàsics, aquells que es diferencien només d’un sol fonema.

Acaba la notícia amb un cant als bons presagis del futur, ens torna a recordar algunes dites que també trobem recollides al Costumari català de Joan Amades, com ara: Una recaiguda és pitjor que una caiguda i Pitjor és la recaiguda que la caiguda.

Presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l'Espai VilaWeb

El dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 hores, es farà l’acte de presentació de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) a l’Espai VilaWeb. És un projecte del lingüista i paremiòleg vallromaní Víctor Pàmies i Riudor, desenvolupat per Pere Orga, informàtic de Softcatalà. Ambdós intervindran en l’acte, amb Jordi Badia, cap d’estil de Vilaweb, com a amfitrió.

Víctor Pàmies, a més, és un dels quatre coordinadors de l'estudi d'Els refranys més usuals de la llengua catalana.

La PCCD és una eina que dona accés a la cerca i consulta d'un gran ventall de fonts fraseològiques escrites, orals i digitals sobre parèmies en general (locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, etc.). L’eina és responsiva: s’adapta a qualsevol aparell connectat a internet (mòbil, tauleta o PC) i permet fer una cerca en més de 150.000 fitxes corresponents a vora 10.000 paremiotipus diferents, amb diferenciació de les variants de cada dita i amb una citació exhaustiva i rigorosa de les fonts consultades i buidades (més d’un miler actualment).

El programa permet consultar la base de dades personal que Víctor Pàmies ha anat bastint en els darrers 25 anys: més de 650.000 registres en l’actualitat. Una de les feines principals ha estat determinar un paremiotipus de base per a cada un dels registres bolcats a la PCCD. Entenem com a paremiotipus la parèmia que s’ha determinat com a principal de totes les variants recollides.

Partint d’aquesta agrupació en paremiotipus, veiem que les més populars ara mateix són:

• Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, amb 584 recurrències i 96 variants formals
• Cel rogent, pluja o vent, amb 483 recurrències i 159 variants, i
• Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot, amb 471 recurrències i 252 variants.

El desenvolupament de l'eina l'ha fet Pere Orga, informàtic de Softcatalà (i també desenvolupador de l’eina de consulta del Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF), de M. Teresa Espinal); Softcatalà hostatja el programa en els seus servidors, i el responsable del contingut i el manteniment de la part fraseològica és Víctor Pàmies i Riudor. S'ofereix sota llicència de Creative Commons d'atribució no comercial, compartir igual.

Ara mateix el projecte ja és totalment operatiu i consultable, tot i que el seu desplegament està plantejat en diverses fases, que consistiran en la constant ampliació i actualització del cabal fraseològic, el detall de totes les fonts consultades i buidades, un camp temàtic i mot clau per fer-ne una classificació per temes i, en una altra eina a banda, la incorporació d’equivalents idiomàtics del que serà un refranyer multilingüístic.

Trobada d’autors locals i comarcals del Vallès Oriental

El passat 22 d’abril, vigília de Sant Jordi, com cada any, es va celebrar, a la Plaça de la Porxada de Granollers, la Trobada d’autors locals i comarcals del Vallès Oriental.

Víctor Pàmies, vallromanès d’adopció, hi va ser convidat com a autor (juntament amb Joan Fontana, José Enrique Gargallo i Xus Ugarte) del llibre Els refranys més usuals de la llengua catalana, amb il·lustracions de Jordi Beltran i publicat per Edicions de l’Índex al setembre de 2016.

A la trobada, hi van participar més d’una quarantena d’autors locals, de diversos àmbits i la Llibreria la Gralla va oferir un estand específic per a aquestes obres d’autors de la comarca, a la mateixa Porxada, durant tot el cap de setmana de Sant Jordi.

Durant el matí, Marina Martori entrevistava els diversos autors que es van acostar a la Porxada per a parlar de la seva obra amb els possibles lectors i també hi havia un entarimat de Vallès Oriental Televisió, per on anaven passant també aquests mateixos autors.

En una entrevista curta, de poc més de sis minuts (comença al minut 19.30), Víctor Pàmies va poder explicar d’on sorgeix la idea d’escriure Els refranys més usuals de la llengua catalana, una enquesta induïda a partir d’un refranyer temàtic de vora 500 refranys, quins van ser els refranys més valorats pels enquestats i alguna pregunta més sobre l’actualitat i la vitalitat dels refranys.

Us deixem amb l’enllaç al vídeo, perquè el pugueu escoltar, si us ve de gust.