El passat 29 d’abril de 2020, a la contraportada del Telenotícies vespre de TV3, Jaume Recasens i Bel va preparar una notícia sobre paremiologia, titulada “Noves dites populars arran del coronavirus”.
Es remuntava a Joan Amades i al Costumari català per cercar-hi dites sobre malalties i pandèmies. Així, tot comença al març, quan es dispara el brot a casa nostra, per recordar la dita: Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot. I espigolant, espigolant ens recorda altres dites, com ara El mal ve volant i se’n va a peu coix o Llarga malaltia, curta mort. Però no troba dites sobre grip, virus o el nou coronavirus, perquè són termes científics i molt recents. En aquest punt, va demanar assessorament a un dels coordinadors del projecte de Els refranys més usuals de la llengua catalana, Víctor Pàmies, que té una curta participació amb un vídeo gravat des del confinament del seu despatx. Diu:
“Encara que pandèmia i epidèmia rimin tan bé amb parèmia, el repertori del refranyer popular és tancat i és un recurs que la llengua ja no necessita ni utilitza per a incorporar nova fraseologia. Penseu si sabeu refranys que parlin de rentadores, de microones, d’autobusos, de la televisió... Oi que no?
Altra cosa són les frases fetes i les comparacions, una part molt activa de la llengua que, potser, en un futur no gaire llunyà, podria incorporar expressions com ara Ser més llarg que el confinament del coronavirus o Malparit com el Covid.
I és clar que hi ha recomanacions del refranyer que mai no passen de moda, com quan diu que Val més prevenir que guarir o El temps és un gran metge. En fi, que com diuen a les Illes: Els uns patim, els altres petam, i tots petem. Algun dia.”
Toni Cruanyes donava pas a la notícia fent esment de dos refranys estrafets o inventats: A l’abril, virus mil o Preu per preu, mascaretes grosses.
L’enginy de la gent fa que sempre es cerqui jugar amb les paraules, amb les expressions. No hi ha parèmies o refranys sobre el coronavirus ni les pandèmies, però la gent juga i adapta antics refranys a les noves situacions. Si entrem a Twitter i cerquem “refranys i coronavirus” en podem anar trobant uns quants. Per exemple:
- -En boca tancada no hi entren virus.
- -Quan el coronavirus fa acte de presència / ves-te posant en mans de la ciència.
I la notícia torna al refranyer català: A mal que no té remei, el millor és tenir-hi seny. I aquí fa un joc de paraules entre confinat i confitat i conviden Màrius Serra perquè ens parli dels mots paronomàsics, aquells que es diferencien només d’un sol fonema.
Acaba la notícia amb un cant als bons presagis del futur, ens torna a recordar algunes dites que també trobem recollides al Costumari català de Joan Amades, com ara: Una recaiguda és pitjor que una caiguda i Pitjor és la recaiguda que la caiguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada