Quins són els
refranys més populars? Com es poden determinar els refranys més usuals d’una
llengua? Quatre estudiosos de la paremiologia, la ciència que estudia els
refranys, ho intenten determinar a partir dels resultats d’una enquesta que ja
han respost més de 700 persones. Encara sou a temps de participar-hi fins al 29
de setembre (Sant Miquel).
No és fàcil intentar determinar els refranys més usuals de la llengua catalana.
Per establir un rànquing de popularitat, abans cal haver fet una enquesta que ens serveixi per aclarir aquesta
qüestió i, per tant, cal haver trobat un univers d’informants que en responguin
les preguntes.
Aquesta és la base sobre la qual hem treballat
en els darrers anys quatre experts en paremiologia de les Universitats de
Barcelona i de Vic (per ordre alfabètic, Joan Fontana, José Enrique Gargallo,
Víctor Pàmies i Xus Ugarte), sumant esforços, experiència, coneixements i
il·lusió.
A fi d’obtenir aquestes dades, som conscients
que demanem als participants un gran esforç, ja que l’enquesta conté 500
refranys, dels quals, ens n’han de dir si els coneixen o no, si els usen, i si
en saben alguna variant. Si bé es tractava d'unes instruccions senzilles, calia
parar-hi esment i intentar aportar tota la informació possible, tant d’ús, com
de variants o de suggeriment de refranys que no constessin en la nostra tria
inicial.
Per facilitar-los les coses, vam decidir
classificar els refranys en quinze grans temes (meteorològics, del calendari,
sobre consells, sobre el menjar i el beure, de flora, fauna i natura, etc.),
donar un format electrònic a l’enquesta (document en format de full de càlcul), perquè tothom se la pogués
descarregar al seu ordinador, anar-la emplenant a estones i retornar-nos-la un
cop completada, i pensar alguna compensació per a les persones participants.
Aquesta compensació, per a tothom que hagi
col·laborat en l’enquesta, consistirà en un document digital en exclusiva amb
el rànquing final dels refranys més votats, abans no en surti publicat
l’estudi. I, a més a més, estem acabant de concretar la possibilitat que rebin,
també en exclusiva, el refranyer temàtic que hem usat en l’enquesta en format
de llibre digital perquè el puguin consultar i tenir de record.
D’on han sortit els 500 refranys de l’enquesta?
Com vam arribar a una mostra de 500? No va ser pas senzill. Vam partir d’una
selecció prèvia de 200 refranys feta per a l’estudi d’un mínim paremiològic
català, que es va passar a universitaris de Barcelona i Vic, i que va realitzar
un expert en paremiologia del Penedès; dels 100 refranys més votats al Top
ten de refranys catalans; de la tria apareguda al llibre de locucions,
frases fetes i refranys Dites.cat (Barcanova, 2012); de la consulta dels
principals autors de repertoris paremiològics (Sebastià Farnés, Joan Amades, Diccionari
català-valencià-balear, etc.); de la intuïció i el coneixement dels quatre
impulsors de l’estudi, i de la consulta a experts de diversos llocs del
territori perquè validessin unes llistes de refranys d’àmbit més local que
consideràvem imprescindibles en una llista de mínims.
En aquest sentit, l’enquesta conté refranys de
diferents zones, que poden variar d’un territori a un altre. Pensem, per
exemple, en l’ús de l’article salat, tan propi de les Illes, o bé en algunes
característiques lèxiques (sortir, eixir...) o de morfologia
verbal (jo canto, jo cante, jo cant…) circumscrites a un
únic territori, que, lògicament, els parlants d’altres regions sentiran com a
forànies. L’estudi, ben conscient d’aquest fet, inclou una columna intitulada
“Variants”, a la dreta del
document de treball, per tal que cada participant pugui palesar la seva pròpia
variant quan aquesta no coincideixi amb la proposada per nosaltres. La
informació extreta en l’esmentat apartat de variants esdevindrà bàsica per
respectar i prendre esment de les característiques de cada territori.
Pel que fa a la campanya de recollida de dades,
es va iniciar a principis de gener de 2014, amb la idea de reunir enquestes
fins a Sant Joan. L’objectiu inicial era d’arribar a les mil enquestes. Per
què? Doncs, perquè ens semblava que era un nombre ben significatiu que ens
permetria disposar de prou material per a cada zona dialectal, de manera que
totes s’hi podrien sentir degudament representades.
Arribat Sant Joan, les previsions inicials no
es van acomplir (ens han arribat unes 700 enquestes), per la complexitat de
l’enquesta, alguns entrebancs electrònics (per exemple, va coincidir amb el
problema de seguretat de Dropbox, el directori al núvol que permet compartir i
descarregar fitxers, que va desactivar l’adreça de descàrrega de l’enquesta
durant uns dies; així com alguns detalls tècnics en l’elaboració del document
en full de càlcul), i sentíem la necessitat de prorrogar aquest termini per
arribar a aquells racons del territori que sabem que poden estar interessats a
participar-hi però dels quals encara no hem obtingut gaire dades.
Com que hem dirigit i dinamitzat la campanya
des de Barcelona i Vic, ens trobem que la
majoria d’enquestes rebudes pertanyen a ambdues zones, sobredimensionant els
resultats d’aquests parlants en detriment d’altres de zones més allunyades i
menys poblades que, ara mateix, no gaudeixen de tanta representació en l’estudi. És per això
que hem volgut prorrogar el termini, per tal de convidar a participar-hi els
parlants de les zones menys representades (País Valencià, Illes, Ponent, Andorra ,
Catalunya del Nord…) i, així, aconseguir equilibrar els resultats de
l’enquesta.
Com apuntàvem, estem treballant en el llibre en
format electrònic del
refranyer temàtic usat en l’enquesta per poder-lo oferir de recompensa a tots
els participants, un cop acabada la recollida de dades o paral·lelament a la
presentació dels resultats de l’estudi.
Per tot això hem allargat el termini i podeu
emplenar i fer-nos arribar l’enquesta (refranysmesusuals@gmail.com)
fins a Sant Miquel (29 de setembre).
-----
Els coordinadors del
projecte “Els refranys més usuals de la llengua catalana”
. Joan Fontana (UB)
. José Enrique Gargallo (UB)
. Xus Ugarte (UVic)