En el darrer número de la
revista digital Paremia,
corresponent a l’any 2019, hi ha aparegut l’article intitulat “Mundo, inmundo.Aproximación a los refranes mínimos en español”,
obra de Joan Fontana, un dels quatre coordinadors de l’estudi Els refranys
més usuals de la llengua catalana.
Les quatre darreres
pàgines de l’esmentat treball ofereixen un llistat amb 89 refranys en castellà
constituïts per dos únics elements; un tipus de parèmies per a les quals Fontana
ha proposat la denominació de refranys mínims. S’hi troben perles com ara
la que dona títol a l’article, Mundo, inmundo, o d’altres que,
igualment, no precisen cap mena d’aclariment: Sociedad, suciedad; Jurador,
impostor, o Soledad, tranquilidad.
Si ens permeteu la
pregunta, com definiríeu aquell espècimen humà que farceix de promeses la seva
interminable xerrameca, però que, a l’hora de la veritat, no en compleix cap ni
una? Molt fàcil, i en només dos mots: Lengüilargo, manicorto.
Rei Zentolo Piaches - Camiseta
|
Així mateix, el corpus de
refranys mínims en castellà inclou el graciós Tarde piache (és a
dir, Quan era mort Pasqual, li portaven l’orinal), exclamació atribuïda
a un biscaí quan s’adonà que dins l’ou que goludament xuclava hi piulava aterrit
un tendre pollet.
D’altra banda, el fet que
18 dels 89 refranys mínims tinguin relació amb l’àmbit meteorològic ha
propiciat que Fernando Llorente (AEMET, Agencia Estatal de
Meteorología) hagi redactat l’article “¡Reto! Defineel tiempo de cada mes en dos palabras: Febrero, veletero”,
en què apunta el sentit de parèmies com ara Febrero, traicionero; Junio,
brillante, o Tortosa, ventosa; refrany curiosament idèntic tant en
català com en castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada