Al cul del sac es (t)roba la farina

Amb motiu de la participació de Xus Ugarte i Joan Fontana al VIIè Congrés Internacional de l’Association Française des Catalanistes (Université de Perpignan Via Domitia, 23-24 d’octubre), l’entrada al blog, corresponent al 9 de novembre de 2015, comentava un dels refranys de l’enquesta esmentat durant la comunicació perpinyanesa: De moliner mudaràs i de lladre no te n’escaparàs.

La mala fama del moliner, que cobrava el dret de moltura (regulat per llei), s’atribueix al fet que, a l’hora de calcular les mesures i deduir-ne la seva paga, sempre acabava demostrant allò tan nostrat de qui treu el joc mai perd. Ara bé, en comptes de blasmar-lo, potser encara ens tocaria apiadar-nos-en i tot, per tal com, segons sembla, si el moliner no cisés, les passaria ben magres: Moliner que no roba, ni menja ni porta roba.

En una lectura que hem realitzat recentment (Directe a Astúries: Dietari d’un viatger apassionat, de Santiago Riera i Tuèbols), el protagonista i la seva família acaben traient el nas al molí de Corao (Cangas de Onís), en el qual:

 La molinera treballa per al poble i cobra en espècies: s’ha quedat fins ara amb el 10%, però a partir de la pujada d’impostos ha augmentat el percentatge a un 15%, sempre del producte mòlt (p. 56).

No toca pas a nosaltres jutjar si el percentatge (i l’actual pujada del 5%) resulta just o abusiu. Simplement, aprofitarem aquest viatge pel Principado per citar un refrany asturià ben semblant al de la nostra enquesta: Cambiarás de molín, pero de lladrón non. I, igualment, si ens cal sumar moliners amb treballadors del tèxtil asturià, els comptes resulten claríssims: Cien xastres, cien molineros y cien texedores, son trescientos lladrones.