Trobada d’autors locals i comarcals del Vallès Oriental

El passat 22 d’abril, vigília de Sant Jordi, com cada any, es va celebrar, a la Plaça de la Porxada de Granollers, la Trobada d’autors locals i comarcals del Vallès Oriental.

Víctor Pàmies, vallromanès d’adopció, hi va ser convidat com a autor (juntament amb Joan Fontana, José Enrique Gargallo i Xus Ugarte) del llibre Els refranys més usuals de la llengua catalana, amb il·lustracions de Jordi Beltran i publicat per Edicions de l’Índex al setembre de 2016.

A la trobada, hi van participar més d’una quarantena d’autors locals, de diversos àmbits i la Llibreria la Gralla va oferir un estand específic per a aquestes obres d’autors de la comarca, a la mateixa Porxada, durant tot el cap de setmana de Sant Jordi.

Durant el matí, Marina Martori entrevistava els diversos autors que es van acostar a la Porxada per a parlar de la seva obra amb els possibles lectors i també hi havia un entarimat de Vallès Oriental Televisió, per on anaven passant també aquests mateixos autors.

En una entrevista curta, de poc més de sis minuts (comença al minut 19.30), Víctor Pàmies va poder explicar d’on sorgeix la idea d’escriure Els refranys més usuals de la llengua catalana, una enquesta induïda a partir d’un refranyer temàtic de vora 500 refranys, quins van ser els refranys més valorats pels enquestats i alguna pregunta més sobre l’actualitat i la vitalitat dels refranys.

Us deixem amb l’enllaç al vídeo, perquè el pugueu escoltar, si us ve de gust.

Els refranys més usuals dels osonencs

Ja se sap que quan el Montseny és florit... fa fred a la Plana de Vic. Aquest és un dels refranys que un informador osonenc va aportar addicionalment a l’enquesta “Els refranys més usuals de la llengua catalana”, i que ha servit per donar títol a l’article publicat al darrer número de la revista Ausa: "Quan el Montseny és florit... Representació paremiològica de la comarca d'Osona a l'enquesta "Els refranys més usuals de la llengua catalana" (p. 673-691).

L’osonenca crònica, fruit d’una recerca minuciosa, entre d’altres, a partir de l’aportació de tots els enquestats de la comarca, és obra de dos dels coordinadors del projecte, Joan Fontana i Xus Ugarte. En el treball s’observa que, en termes relatius, Osona és la comarca amb més representació (88 enquestes). Es contextualitza aquest tresor paremiològic osonenc amb els resultats generals i, alhora, se centra en les peculiaritats i aportacions parèmiques dels participants de la comarca.

I, com a tastet de l’article, heus aquí els tres refranys més votats pels osonencs; tot s’arregla (per qui en té) amb diners i alegria comunitària:

• Qui paga, mana 
• Pagant, sant Pere canta 
• Com més serem, més riurem 

 I si, tal com ens recorda una informadora, que la neu al febrer fuig com un ca llebrer i ja no veiem el Montseny florit de blanc des de la Plana, cal anar amb compte amb el març marçot que ja tenim al damunt i, això sí, anar posant fil a l’agulla, que arriba el Ram i, ja se sap,
que pel Mercat del Ram, qui res no estrena, res no val. I ni estrena en tot l’any. Qui sigui frare, que prengui candela.

Els refranys més usuals de la llengua catalana tornen a la Catalunya del Nord

El projecte de Els refranys més usuals de la llengua catalana va ser de nou objecte d’estudi a la Universitat de Perpinyà Via Domícia (UPVD). En aquesta ocasió, a la Jornada Literatura popular i tradició oral a la Catalunya del Nord : inventari, perspectives, metodologia i explotació, que es va celebrar en aquesta universitat el proppassat 25 de novembre. L’organització anava a càrrec de Martine Berthelot, del CRESEM – IFCT (Institut Franco-Català Transfronterer).

A la seva intervenció, Xus Ugarte va presentar la comunicació “Paremiologia digital: l’enquesta Els refranys més usuals de la llengua catalana”, en la qual va resseguir el procés, els objectius i els resultats del projecte. Però sobretot, va exposar els avantatges de les noves tecnologies com a eina de recerca paremiològica: internet i la informàtica accessible a la majoria de la població faciliten la interacció entre els investigadors i els usuaris enquestats, a més de fer més fluïda i immediata l’obtenció de dades, si la comparem amb el treball de camp clàssic, llibreta i llapis o gravadora en mà. Xus Ugarte es va referir també a estudis paremiològics anteriors que aprofiten les xarxes socials, com ara el Top Ten de refranys catalans, ideat i realitzat per Víctor Pàmies el 2010.

Vegeu també l'escrit que sobre aquesta mateixa jornada ha fet Carme Oriol, del grup de recerca Arxiu de Folklore, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Aquesta col·laboració amb el CRESEM-ICFT perpinyanès s’anà gestant a partir del VIIè Congrés Internacional de l’Association Française des Catalanistes celebrat a la mateixa UPVD el 23 i 24 d’octubre de 2015 i del qual ens vam fer ressò en aquest mateix blog [Qui llengua ha, a Perpinyà va, 9/11/2015], arran de la participació de Joan Fontana i Xus Ugarte. Els vincles establerts amb estudiosos a l’esdeveniment de l’any passat, i reforçats enguany, fan preveure una cooperació dinàmica i fructífera pel que fa a la recerca en el camp del folklore i la literatura oral de la Catalunya del Nord, la seva explotació i relació amb la resta de territoris de parla catalana. Els investigadors ja estan emplaçats per una segona jornada el 2017.