dilluns, 4 de novembre del 2019

Tots els refranys duen a Roma


Dos dels coordinadors del projecte Els refranys més usuals de la llengua catalana, Xus Ugarte i Joan Fontana, van prendre part al VI Congresso Internazionale di Fraseologia e Paremiologia Phrasis, que es va celebrar a Roma de l’11 al 13 de setembre i que pretén donar a conèixer les darreres investigacions en aquests dos camps.
La comunicació presentada per Joan Fontana, “Roma doma. Approccio ai proverbi minimi in italiano” [‘Roma doma. Aproximació al refranys mínims en italià’], va resseguir una tirallonga de 78 refranys en italià compostos per dues úniques paraules. El fet que la comunicació coincidís amb la Diada es va aprofitar per relacionar alguns refranys mínims italians amb els corresponents equivalents catalans; per exemple: Cavalli, travagli (Cavalls! Treballs), Misura dura (Mesura dura) o Salvia salva (Sàlvia salva).
Xus Ugarte, a la comunicació “Los días no van embalde. Parèmies en femení sobre la vellesa i la joventut en quatre traduccions romàniques de La Celestina”, va comentar els refranys que tracten la senectut i la moçedad a la Tragicomedia de Calisto y Melibea, especialment els pronunciats per l’alcavota Celestina. Les parèmies seleccionades es van presentar en les versions catalana (Antoni Bulbena i Tosell, 1914), italiana (Vivana Brichetti, 1995), francesa (Aline Schulman, 2006) i asturiana (Pablo Suárez García, 2018), i se’n van analitzar els criteris de traducció. Es dona la circumstància que per primera vegada les intervencions al Congresso Internazionale di Fraseologia e Paremiologia Phrasis es podien presentar en llengua catalana i russa. Fins a la darrera edició, els idiomes acceptats eren l’italià, el francès, el portuguès, el castellà i l’anglès.